ESCOLA PIA DE MOIÀ:

Moià és una vila i municipi oficialment adscrit a la comarca del Bages, i és el cap de la comarca natural del Moianès. L'any 1983 tenia un cens de 3.140 habitants. El 31 de desembre de 2008 ja arriba a 5.711
És la població més important de l'altiplà del Moianès, el qual configura una comarca natural integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), al Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina)

Be doncs com he esmentat anteriorment Moià és un vila (un Poblet petit de classe mitjana amb un 6.000 habitants avui en dia.

L’escola que vaig anar a veure va ser l’escola Pia, un centre concertat i religiós situat en el mateix poble.
Les instal.lacions del centre eren molt més grans per la quantitat d’alumnes que estan escolaritzats.
Les instal·lacions eran bastant grans, les aules també eren bastant grans, i tenien 2 patis, un per els nens més grans, i l’altre per els més petits.

El centre estava dividit en 2 edificis:

El Primer edifici→ en el que està situat la llar d’infants 1r cicle d’Educació Infantil
(de 0 a 3 anys) i també l’educació infantil (parvulari 2n cicle d’ Educació Infantil
(de 3 a 6 anys)

En el Segon edifici→ en el que està situat l'educació primària.
En aquest centre només fan fins a sisè de primària
Durant la ruta a l’escola la directora del centre ens va ensenyar l’hort que tenien els avis de l’escola. Aquests avis alguns eren avis dels mateixos alumnes de centre, i a l’hora del pati els nens feien cua per poder anar a plantar hortalisses. Un cop haver donat els fruits, la cuinera del centre les feia servir per cuinar.

METODOLOGIA:

Una de les coses que em va sorprendre més del centre vas ser la metodologia que utilitzava l’escola, sobretot en l’assignatura de les matemàtiques.
Primerament els alumnes es dividien en grups de 4 o 5 persones. La mestre els explicava el temari que farien durant aquella setmana, i els alumnes s’havien d’espavilar ells sols.
Primerament la mestre deixava els fulls d’activitats dins d’uns calaixos, i els alumnes havien d’anar fent les activitats. Només preguntaven al professor si tenien algun dubte.
En cada grup hi havia un lider, quan algun membre del grup no entenia alguna activitat, algun altre membre del grup li explicava de forma que ell ho ho pogués entendre.

Cada cop que els alumnes anaven acabant les fitxes d’activitats, anaven a posar una creu per tal de que sapiguessin que aquelles activitats ja les tenien fetes, llavors agafaven unes altres.
El que més em va sorprendre va ser quan la mestre ens va dir que ella no donava les dates dels exàmens, es a dir els alumnes un cop tenien assimilats els coneixements, ells eren els encarregats de dir-li al mestre el dia que es volien examinar. La mestre ens va dir que d’aquesta forma els alumnes estaven més motivats, i aprenien més ràpidament els continguts.

També vam estar veient els projectes de treball que estaven fent, i les activitats que duien a terme.
Una altre cosa que ens va sorprendre molt, és L’escola llegeix. Els alumnes de tot el centre, des de infantil, fins a primària dedicàvem un quart d’ora a la lectura cada dia, durant aquests 15 minuts es podia observar tot el centre que estava en silenci. Cada alumne podia escollir el llibre de lectura que més li agradés.
Un cop finalitzat aquest temps, 2 alumnes de sisè de primària anava per tota l’escola amb un xiulet, per tal de dir que el temps de “l’escola llegeix” s’havia acabat, i que era l’hora de recollir la lectura.
Per finalitzar la directora ens va posar un pawer point amb totes les activitats que feien a l'escola i totes les festes que el centre celebrava.