Personal ment crec es una assignatura molt interessant ja que quant siguem futurs mestres em d'estar a l'abast amb tots els nous usos, i les noves tecnologies. al Començament de curs era una assignatura nova per a mi i complicada ja que mai he tingut bona mà amb els ordinadors, però després em vaig adonar que per ser mestre es essencial poder manegar tots els usos tecnològics de cara al meu futur professional.
Ja que la tecnologia es un estri educatiu per l'ensenyament i l'aprentatge tant dels professors com dels alumnes.
Durant aquest primer trimestre, i en aquesta assignatura hem estat practicant diferents activitats, com per exemple com penjar un vídeo del YouTube a un bloc, com enllaçar una pàgina web al bloc...
per ami aquestes activitats han estat molt útils de cara al meu futur com a mestre tot i que mai acavaras d'aprendre coses, cada dia aprendràs alguna cosa nova.
Per ami han estat dues activitats que m'han cridat molt l'atenció i m'ha agradat molt poder-les fer.
1: La primera va ser la sessió 6; l'anàlissis d'un anunci, em va agradar moltissim ja que podíem escollir l'anunci que més ens agradèssi, i poder-lo analitzar.
Analitzar els personatges, els aspectes formals, el discurs verbal... jo vaig escollir l'anunci de la coca cola ja que per a mi ha estat un dels anuncis més ben fets i amb més significats de la vida.
2: El Segon anunci va ser la sessió 7; la planificació d'un curt. Va ser una pràctica molt divertida e interessant, ja que vam aprendre a posar música i i detalls en u vídeo, cosa que abans no s'abria fer.
SESSIÓ 6
SESSIÓ 7
dimecres, 30 de desembre del 2009
dimarts, 29 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
webquest sessió 11
Què són les WebQuests?
Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.
En aquesta pàgina hi trobareu una selecció de WebQuests en diverses llengües, així com un recull de pàgines de referència.
El tema escollit ha estat el sistema solar:
En la pàgina principal ens explica sobre el que tractarà aquest tema i les activitats que anirem veient al llarg d’aquesta webquest. Aspectes molt interessant i motivadors sobre el sistema solar, el sol, els planetes, la lluna, el quart creixent etc.
En el sistema solar podem veure diferents apartats:
La introducció: Al professor rus Adrolin Sinof, li ha semblat veure pel telescopi nou planetes donant voltes a una estrella molt lluminosa . També ha vist alguns astres estranys que no ha sabut reconèixer; ha descobert que la Lluna no sempre es veu igual, i ha observat un fenomen molt curiós: mentre en un país és de dia, en altres pot ser de nit, i mentre en un país fa calor, en altres fa fred.
Heu mirat algun cop per un telescopi?
Us agrada això dels planetes i les estrelles?
Voleu investigar en el camp planetari?
Sí? Doncs, apa!, aneu a les Tasques per poder començar.
En el següent apartat anomenat tasques; la Carme andropof científica i col.lavoradora, del professor Sinof ens fa reflexionar sobre el que es una hipòtesi.
Ens explica sobre les activitats que s’aniran fent durant aquest projecte de webquest, i la organització que han de tenir els alumnes per tal de poder-ho fer.
En el Procés és la pàgina on t’explica les diferents activitats que els alumnes hauran de fer.
- La primera activitat: la terra i el sol
La segona activitat: Els planetes del sistema solar:
La tercera activitat: altres astres del sistema solar. L’univers
La quarta activitat: els dies i les nits
La quinta activitat: les estacions de l’any
La sisena activitat: les fases de la lluna
La valoració:
L'avaluació d'aquesta WebQuest consistirà en la revisió de dos aspectes molt concrets:
* l'avaluació del treball en grup
* la valoració del treball final
Conclusió:
En aquest apartat és pot veure les conclusions on el professor Sinof dona les gràcies perquè els alumnes els han ajudat a demostrar aquesta hipòtesis. Els alumnes han pogut aprendre el nombre de planetes, el nom de l’astre lluminós, el sastres estranys…
Per finalitzar hi ha una web en la que t’explica amb detalls, com va arribar l’home a la lluna.
Crèdits:
En aquest apartat estan anomenats els noms dels col-lavoradors que han participat en aquest projecte, i també donen les gràcies a tota la gent que està creant les webquest perquè tothom pugui anar avançant a l’hora de aprendre.
EL SISTEMA SOLAR
Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.
En aquesta pàgina hi trobareu una selecció de WebQuests en diverses llengües, així com un recull de pàgines de referència.
El tema escollit ha estat el sistema solar:
En la pàgina principal ens explica sobre el que tractarà aquest tema i les activitats que anirem veient al llarg d’aquesta webquest. Aspectes molt interessant i motivadors sobre el sistema solar, el sol, els planetes, la lluna, el quart creixent etc.
En el sistema solar podem veure diferents apartats:
La introducció: Al professor rus Adrolin Sinof, li ha semblat veure pel telescopi nou planetes donant voltes a una estrella molt lluminosa . També ha vist alguns astres estranys que no ha sabut reconèixer; ha descobert que la Lluna no sempre es veu igual, i ha observat un fenomen molt curiós: mentre en un país és de dia, en altres pot ser de nit, i mentre en un país fa calor, en altres fa fred.
Heu mirat algun cop per un telescopi?
Us agrada això dels planetes i les estrelles?
Voleu investigar en el camp planetari?
Sí? Doncs, apa!, aneu a les Tasques per poder començar.
En el següent apartat anomenat tasques; la Carme andropof científica i col.lavoradora, del professor Sinof ens fa reflexionar sobre el que es una hipòtesi.
Ens explica sobre les activitats que s’aniran fent durant aquest projecte de webquest, i la organització que han de tenir els alumnes per tal de poder-ho fer.
En el Procés és la pàgina on t’explica les diferents activitats que els alumnes hauran de fer.
- La primera activitat: la terra i el sol
La segona activitat: Els planetes del sistema solar:
La tercera activitat: altres astres del sistema solar. L’univers
La quarta activitat: els dies i les nits
La quinta activitat: les estacions de l’any
La sisena activitat: les fases de la lluna
La valoració:
L'avaluació d'aquesta WebQuest consistirà en la revisió de dos aspectes molt concrets:
* l'avaluació del treball en grup
* la valoració del treball final
Conclusió:
En aquest apartat és pot veure les conclusions on el professor Sinof dona les gràcies perquè els alumnes els han ajudat a demostrar aquesta hipòtesis. Els alumnes han pogut aprendre el nombre de planetes, el nom de l’astre lluminós, el sastres estranys…
Per finalitzar hi ha una web en la que t’explica amb detalls, com va arribar l’home a la lluna.
Crèdits:
En aquest apartat estan anomenats els noms dels col-lavoradors que han participat en aquest projecte, i també donen les gràcies a tota la gent que està creant les webquest perquè tothom pugui anar avançant a l’hora de aprendre.
EL SISTEMA SOLAR
SESSIÓ 11 PROJECTES TELEMÀTICS
En la pàgina principal de Modermticisme es pot veure clarament una part dels edificis de Gaudi. En aquesta pàgina hi ha la portada, els blocs de treballs, una guia, enllaços útils, feines, i crèdits. En aquesta pàgina principal ens mostra un fragment en el que en diu: “ Hola sóc en Trenc. Benvinguts al projecte tic del modernisme. A l’apartat blocs de treball trobareu diverses activitats que us permetran conèixer el modernisme des de diferents vessants . Endavant.
Un cop he entrat en els blocs de treballs, em mostra tres apartats diferents:
Bloc científics, Bloc artístic, Bloc històric
Si cliquem en un d’aquest bloc ens mostraran diverses explicacions sobre cada apartat relacionat amb el modernisme però des de el punt de vista el bloc escollit.
En un altre apartat que ens podem trobar és en el apartat de “guía” un cop cliquem en aquesta entrada ens mostra diferents subapartats per poder entrar.
Destinataris: ens diu a qui va adressats aquest projectes de treball, en diferents àmbits educatius d’educació secundària obligatòria.
Participació: ens recomanen fer diferents grups petits per tal de que hi hagi mes col•laboració i més participació.
Calendari: ens mostra les dates de inscripcions i les dates de participació.
Llengua: la llengua de participació serà la llengua catalana.
Funcionament: el primer que es farà serà la presentació dels grups i dels projectes a ver, és farà a través d’un vídeo o àudio. En segon lloc es la realització de les propostes didàctiques, i presentaran els diferents temes de projectes: (artístic, científic, històric). Per finalitzar el projecte, les activitats de cada grup és recolliran en un bloc. Per concloure els alumnes deixaran un missatge de comiat als altres grups participants.
En un altre apartat ens mostren els objectius que volen aconseguir i fomentar amb aquests projectes de treball.
Un altre apartat d’observacions, en que els alumnes compartiran les seves sortides i experiències en base a aquests projectes de treball.
Per últim hi ha mes informació; per poder contactar amb aquest centre pedagògic de Savadell.
En el apartat de projectes també ens podem trobar amb diversos subapartats
Projectes:
ModerTICsme
La Tetra i en Bric
LlunàTICs (2008-2009)
LlunàTICs (2009-2010)
Un vol pel Vallès (curs 2008-2009)
Un vol pel Vallès (curs 2009-2010)
0809 Nadal
Seminaris de coordinació:
0910 Seminari de direcció
0910 Seminari de Cap d'Estudis
0809 Coordinadors pedagògics
Seminari TAC
Mini curs de moodle
Grups de treballs:
Matemàtiques secundària
Angles secundària
Educació musical a L’ESO
Recursos propis:
Curs de prova
LIC Sabadell
En el següent apartat d’enllaços podem trobar totes les activitats a ver en els tres temes dels projectes tant a científic, com a històric, i artístic.
En els crèdits ens anomenen els diferents col•laboradors que han fet possible aquests projectes de treball.
MODERTICISME
comunicació oral escrita i digital 4/12/09
Avui a la Assignatura de Coed com cada divendres hem començat les activitats de recitació dels poemes.
Els alumnes que han sortit a fer la seva recitació han estat:
Sara Garcia--> ha recitat un poema de Salvador espriu
Mar--> ha explicat un conte
Javi--> ha explicat un conte
Alba--> ha expossat una llegenda
Eva--> ha explicat un conte
Maria--> ha explicat una llegenda gitana
Joana--> ha explicat un conte
Mónica--> ha explicat una rondalla
Bea--> una llegenda
Alber--> ha recitat un poema
Oscar--> ha recitat un poema
Carolina--> ha recitat un poema
Sandra--> ha explicat un text de Lluís llach
A continuació hem començat amb els debats. El tema d'aquest setmana ha estat: L'AUGMENT D'ESCOLARITZACIÓ FINS ALS 18 ANYS.
EQUIP A FAVOR:
Laura Sànchez
Irene recio
Ariadna Garcia
David Cortes
Norma
EQUIP EN CONTRA:
Marta juny
Eva
Helena
Alba
Helena
En primer lloc Marta que era la capitana ha sortit a argumentar la seva defensa sobre els beneficis de l’escolarització fins als 18 anys.
Seguidament L’Ariadna que anava en contra ha defensat la seva opinió.
A continuació la Norma dóna la seva opinió del perquè el nen ha de seguir estudiant de forma obligada els estudis de la ESO.
La Laura Sànchez també en el grup dels que van en contra, argumenta sobre l’escolarització augmentada pot produir el fracàs escolar de la majoria dels alumnes.
La Eva opina que amb el augment de dos anys d’escolarització els nens disminueixen el seu periòde d’estudis. Ens han mostrat una gràfica en la que és veu clarament L’abandonament escolar.
La Helena també ha defensat la seva opinió sobre els altres països que estan practicant ja aquest mètode, ells diu que perquè nosaltres no l’hem aplicat encare quan el funcionament en els altres països està funcionant.
El David ens ha mostrat unes gràfiques amb estudis post obligatoris.
La Irene parla sobre les amenaces als professors, els mals comportaments dels alumnes i conflictes. Nens que no volen seguir estudiar, són nens que fan que enrederir les classes, que el mestre surti de l’aula, que hi hagin més baixes per depressió….
L’Alba ha fet les conclusions sobre aquest tema de l’augment de l’escolarització. Argumenta que els alumnes surten més preparats a l’hora de començar en el món laboral.
L’Ariadna també fa les seves conclusions del seu grup, i aquí finalitza el primer debat de l’escolarització fins als 18 anys.
Seguidament hem començat amb el segon debat; El tema tractat ha estat: INFORMATITZACIÓ A L’AULA.
GRUP A FAVOR:
Anna Llongueres (capitana)
Lorena Padilla
Maria Garcia
Judit Carrique
Eva Ladevesa
GRUP EN CONTRA:
Natàlia Carrique
Estel Nogués
Mara gascó
Alba Casals
Núria Maldonado
Primerament ha sortit L’Anna Llongueres, capitana del grup que està a favor d’aquest tema, per defensar la seva opinió sobre la informatització a l’aula i les noves tecnologies.
Seguidament L’Eva ens comenta, que amb aquesta nova llei els alumnes no pateixerien problemes d’esquena. I els alumnes tindran ordinadors per cadaascú, i això fa que hi hagi un bon desenvolupament a l’aula.
L’Alba ens parla del paper de l’alumne vers als ordinadors. “Amb aquest nou projecte creiem que els alumnes tindran més vascilacions davant del mestre, també prestaran menys atenció al professor, aquesta manca d’atenció pot fer que els alumnes no superin el curs, i un últim aspecte és que els alumnes tantes hores davant d’un ordenador pot disminuir la vista.
La Maria ens ha argumentat que els alumnes amb portàtils estan més motivats i aprenen més. Això no vol dir que els alumnes estiguin 8 davant d’un ordenador també prendran apunts.
L’Estel que es troba en el grup en contra defensa la seva opinió.
La Mar en explica la relació entre alumne- professor, l’alumne deixara de participar a classe, arribara a casa i li preguntarà els dubtes al mestre a través de l’ordinador. El professor en les seves hores lliure haurà de mirar l’ordinador per veure si algun dels seus alumnes té algun dubte.
La Lorena defensa la implantació dels ordinadors a les aules.
La Núria defensa la seva conclusió, la relació entre els alumnes i el professor.
La Judit també defensa les conclusions del seu grup; ens explica que amb els ordinadors augmenta la concentració, la dinàmica de la classe, millora la relació entre alumne i professor. També els alumnes només tindran accés a pàgines educatives i no a altres xarxes.
REFLEXIÓ: La classe ha estat molt amena, i els temes dels debats han estat molt interessants. Tot i que dóna molta impressió quan has de sortir a parlar davant de tanta get, però fent aquestes classes t'ajuden a parlar millor davant del públic.
APROFUNDIMENT: m'agradaría que en les classes es fessin més treballs en grup, per tal d'anar millorant en l'expressió...
Els alumnes que han sortit a fer la seva recitació han estat:
Sara Garcia--> ha recitat un poema de Salvador espriu
Mar--> ha explicat un conte
Javi--> ha explicat un conte
Alba--> ha expossat una llegenda
Eva--> ha explicat un conte
Maria--> ha explicat una llegenda gitana
Joana--> ha explicat un conte
Mónica--> ha explicat una rondalla
Bea--> una llegenda
Alber--> ha recitat un poema
Oscar--> ha recitat un poema
Carolina--> ha recitat un poema
Sandra--> ha explicat un text de Lluís llach
A continuació hem començat amb els debats. El tema d'aquest setmana ha estat: L'AUGMENT D'ESCOLARITZACIÓ FINS ALS 18 ANYS.
EQUIP A FAVOR:
Laura Sànchez
Irene recio
Ariadna Garcia
David Cortes
Norma
EQUIP EN CONTRA:
Marta juny
Eva
Helena
Alba
Helena
En primer lloc Marta que era la capitana ha sortit a argumentar la seva defensa sobre els beneficis de l’escolarització fins als 18 anys.
Seguidament L’Ariadna que anava en contra ha defensat la seva opinió.
A continuació la Norma dóna la seva opinió del perquè el nen ha de seguir estudiant de forma obligada els estudis de la ESO.
La Laura Sànchez també en el grup dels que van en contra, argumenta sobre l’escolarització augmentada pot produir el fracàs escolar de la majoria dels alumnes.
La Eva opina que amb el augment de dos anys d’escolarització els nens disminueixen el seu periòde d’estudis. Ens han mostrat una gràfica en la que és veu clarament L’abandonament escolar.
La Helena també ha defensat la seva opinió sobre els altres països que estan practicant ja aquest mètode, ells diu que perquè nosaltres no l’hem aplicat encare quan el funcionament en els altres països està funcionant.
El David ens ha mostrat unes gràfiques amb estudis post obligatoris.
La Irene parla sobre les amenaces als professors, els mals comportaments dels alumnes i conflictes. Nens que no volen seguir estudiar, són nens que fan que enrederir les classes, que el mestre surti de l’aula, que hi hagin més baixes per depressió….
L’Alba ha fet les conclusions sobre aquest tema de l’augment de l’escolarització. Argumenta que els alumnes surten més preparats a l’hora de començar en el món laboral.
L’Ariadna també fa les seves conclusions del seu grup, i aquí finalitza el primer debat de l’escolarització fins als 18 anys.
Seguidament hem començat amb el segon debat; El tema tractat ha estat: INFORMATITZACIÓ A L’AULA.
GRUP A FAVOR:
Anna Llongueres (capitana)
Lorena Padilla
Maria Garcia
Judit Carrique
Eva Ladevesa
GRUP EN CONTRA:
Natàlia Carrique
Estel Nogués
Mara gascó
Alba Casals
Núria Maldonado
Primerament ha sortit L’Anna Llongueres, capitana del grup que està a favor d’aquest tema, per defensar la seva opinió sobre la informatització a l’aula i les noves tecnologies.
Seguidament L’Eva ens comenta, que amb aquesta nova llei els alumnes no pateixerien problemes d’esquena. I els alumnes tindran ordinadors per cadaascú, i això fa que hi hagi un bon desenvolupament a l’aula.
L’Alba ens parla del paper de l’alumne vers als ordinadors. “Amb aquest nou projecte creiem que els alumnes tindran més vascilacions davant del mestre, també prestaran menys atenció al professor, aquesta manca d’atenció pot fer que els alumnes no superin el curs, i un últim aspecte és que els alumnes tantes hores davant d’un ordenador pot disminuir la vista.
La Maria ens ha argumentat que els alumnes amb portàtils estan més motivats i aprenen més. Això no vol dir que els alumnes estiguin 8 davant d’un ordenador també prendran apunts.
L’Estel que es troba en el grup en contra defensa la seva opinió.
La Mar en explica la relació entre alumne- professor, l’alumne deixara de participar a classe, arribara a casa i li preguntarà els dubtes al mestre a través de l’ordinador. El professor en les seves hores lliure haurà de mirar l’ordinador per veure si algun dels seus alumnes té algun dubte.
La Lorena defensa la implantació dels ordinadors a les aules.
La Núria defensa la seva conclusió, la relació entre els alumnes i el professor.
La Judit també defensa les conclusions del seu grup; ens explica que amb els ordinadors augmenta la concentració, la dinàmica de la classe, millora la relació entre alumne i professor. També els alumnes només tindran accés a pàgines educatives i no a altres xarxes.
REFLEXIÓ: La classe ha estat molt amena, i els temes dels debats han estat molt interessants. Tot i que dóna molta impressió quan has de sortir a parlar davant de tanta get, però fent aquestes classes t'ajuden a parlar millor davant del públic.
APROFUNDIMENT: m'agradaría que en les classes es fessin més treballs en grup, per tal d'anar millorant en l'expressió...
dissabte, 12 de desembre del 2009
comunicació oral escrita i digital 12/12/09
Avui a la Assignatura de Coed com cada divendres hem començat les activitats de recitació dels poemes.
Els alumnes que han sortit a fer la seva recitació han estat:
Sara Garcia--> ha recitat un poema de Salvador espriu
Mar--> ha explicat un conte
Javi--> ha explicat un conte
Alba--> ha expossat una llegenda
Eva--> ha explicat un conte
Maria--> ha explicat una llegenda gitana
Joana--> ha explicat un conte
Mónica--> ha explicat una rondalla
Bea--> una llegenda
Alber--> ha recitat un poema
Oscar--> ha recitat un poema
Carolina--> ha recitat un poema
Sandra--> ha explicat un text de Lluis llach
A continuació hem començat amb els debats. El tema d'aquest setmana ha estat: L'AUGMENT D'ESCOLARITZACIÓ FINS ALS 18 ANYS.
EQUIP A FAVOR:
Laura sanchez
Irene recio
Ariadna garcia
David cortés
Norma
EQUIP EN CONTRA:
Marta juny
Eva
helena
Alba
Helena
En primer lloc l'ariadan ha sortit a argumentar la seva defensa sobre els beneficis
Els alumnes que han sortit a fer la seva recitació han estat:
Sara Garcia--> ha recitat un poema de Salvador espriu
Mar--> ha explicat un conte
Javi--> ha explicat un conte
Alba--> ha expossat una llegenda
Eva--> ha explicat un conte
Maria--> ha explicat una llegenda gitana
Joana--> ha explicat un conte
Mónica--> ha explicat una rondalla
Bea--> una llegenda
Alber--> ha recitat un poema
Oscar--> ha recitat un poema
Carolina--> ha recitat un poema
Sandra--> ha explicat un text de Lluis llach
A continuació hem començat amb els debats. El tema d'aquest setmana ha estat: L'AUGMENT D'ESCOLARITZACIÓ FINS ALS 18 ANYS.
EQUIP A FAVOR:
Laura sanchez
Irene recio
Ariadna garcia
David cortés
Norma
EQUIP EN CONTRA:
Marta juny
Eva
helena
Alba
Helena
En primer lloc l'ariadan ha sortit a argumentar la seva defensa sobre els beneficis
comunicació oral escrita i digital 13/11/09
Com cada divendres a l'assignatura de comunicació oral escrita i digital hem començat amb l'activitat de resitació. Hem continuat amb 15 alumnes més per ordre de llista. Aquests alumnes han estat:
Oscar--> ha recitat un conte
Edu--> ha recitat un poema de Miquel Martí Pol
Toni--> ha recitat un poema de Josep Maragall
Helena--> ha recitat una rondalla
Cristina--> poema
Laura--> ha explicat un conte
Mireia--> ha explicat un conte
Norma--> ha recitat un poema de Vicent Andrés Estrellés
Cristina--> ha explicat una rondalla
Helena--> ha recitat un poema de Salvador Espriu
Martí--> ha explicat un fragment dels pastorets
Blanca--> ha explicat una rondalla.
A continuació la Lluïsa ha fet una breu explicació sobre el funcionament d'avaluació en les exposicions i debats.
Els primers grups ha debatre han estat:
Edu, Carles, Pere, Àngel, Javi, Massià, Oscar, Marta, Esteve, Marc, i Alba.
En cada sessió de comunicació oral escrita i digital hi hauran 2 debats i un grup avaluarà a l'altre.
Seguidament, un cop haver fet aquesta explicació sobre el desenvolupament de l'avaluació, la Lluïsa ens ha repartit una fotocòpia de valoració del debats, i alguns aspectes que hem de tindre en compte. Amb aquests fulls de valoració, avaluarem la forma d'expossar el debat, els aspectes positius i negatius, la manera d'expresar-se etc...
L'avaluació és pot fer de dues maneres: 1. Avaluar tots els aspectes, 2. Avaluar els punts forts i els punts dèbils.
Com he esmentat anteriorment l'avaluació es regira en que els membres d'un grup, avaluaran al altre grup, i un cop acabat tots els membres del grup avaluaran i consensuaran sobre la seva avaluació, i es farà un sol informe.
El tema escollit per aquests dos grups s'anomena: DEBAT DE LA LLIGA UNIVERSITÀRIA: L'ESCOLA PRIVADA.
EQUIP A FAVOR:
Carles (capità)
Javi
Marta
Edu
Àngel
Massià
EQUIP EN CONTRA:
Oscar (capità)
Esteve
Marc
Pere
Alba
primerament ha exposat el capità Carles Costa per argumentar a favor sobre l'escola privada, seguidament ha sortit l'Àngel exposant sobre aquest tema, i desenvolupant els avantatges sobre les escoles privades. Ens ha explicat sobre el funcionament, i el cost econòmic d'aquestes escoles privades, i que encare que aquest cost sigui més elevat que el d'una escola pública, a la llarga hi hauran més beneficis.
En Segon lloc ha sortit ha defensar l'equip contrari començant amb el capità Oscar Valverde argumentant la seva totalitat contradicció sobre les escoles privades. La seva argumentació ha estat molt entenedora, ja que amb el cost econòmic tant elevat hi han famílies que no poden tenir aquest privilegi de poder pagar una escola privada.
A defensat l'escola pública, ja que aquestes fomenten i enriqueixen la cultura cap a l'aprenentatge educatiu dels alumnes.
En tercer lloc a sortit L'esteve donant la seva opinió sobre aquestes escoles privades.
Seguidament l'Edu que defensava l'escola privada, ha exposat un gràfic sobre el fracàs escolar en les escoles públiques i en les privades, argumentant que en les escoles privades hi ha menys fracàs escolar que en una de pública. A continuació també ha exposat una altre gràfic sobre la quantitat de repetidors en les dos escoles, tant públiques com privades, argumentant que en les escoles públiques hi ha un nombre molt més elevat de repetidors que en una escola pública.
Després d'aquesta argumentació defensada per Leduard, ha sortit en Pere, que esta en contra de les privades, i ens ha explicat les característiques de les escoles privades fent preguntes amb respostes com per exemple: Un alumne que no pugui pagar-se una escola privada, no podrà fer una carrera? La seva opinió ha estat que les universitats han de ser gratuïtes, lliures i amb igualtat de condicions per a tothom.
A continuació ha sortit la Marta defensant la seva opinió i defensant les seves argumentacions.
El javi ha argumentat sobre la implicació de les famílies cap als seus fills, per l'èxit del futur durant el seu periòde d'aprenentatge.
Per concluir el debat el Marc ha exposat les conclusions sobre la multiculturalitat, i la relació que hi ha en una escola pública, i que una privada no en té.
el seu argument s'ha basat en la relació que ha d'haber entre l'entorn del barri i el desenvolupament de les diverses cultures.
Per finalitzar la Lluïsa ens ha entregat un full d'avaluació de les exposicions orals, per avaluar tots els aspectes tant dels membres del grup A com del grup B.
REFLEXIÓ: Aquestes sessions de COED m'agraden perquè són molt amenes i t'ajuden molt cap el teu futur com a profesional, parlant amb seguretat davant d'un públic, perdre la vergonya, el nerviosisme...
No obstant per a mi és una de les assignatures amb més dificultats, ja que parlar davant de gent adulta, em costa multíssim i no sé ben be com controlar els nervis.
PROFUNDITAT: Aquestes sessions t'ajuden a prendre consciència a l'hora de sortir a parlar en públic, ja que a base d'expossicions i de sortir davant d'un públic t'ensenya a agafar seguretat en tu mateixa, un nivell més elevat de confiança... són aspectes difícils però que de mica en mica i mitjantsant el treball diari és poden anar millorant.
Oscar--> ha recitat un conte
Edu--> ha recitat un poema de Miquel Martí Pol
Toni--> ha recitat un poema de Josep Maragall
Helena--> ha recitat una rondalla
Cristina--> poema
Laura--> ha explicat un conte
Mireia--> ha explicat un conte
Norma--> ha recitat un poema de Vicent Andrés Estrellés
Cristina--> ha explicat una rondalla
Helena--> ha recitat un poema de Salvador Espriu
Martí--> ha explicat un fragment dels pastorets
Blanca--> ha explicat una rondalla.
A continuació la Lluïsa ha fet una breu explicació sobre el funcionament d'avaluació en les exposicions i debats.
Els primers grups ha debatre han estat:
Edu, Carles, Pere, Àngel, Javi, Massià, Oscar, Marta, Esteve, Marc, i Alba.
En cada sessió de comunicació oral escrita i digital hi hauran 2 debats i un grup avaluarà a l'altre.
Seguidament, un cop haver fet aquesta explicació sobre el desenvolupament de l'avaluació, la Lluïsa ens ha repartit una fotocòpia de valoració del debats, i alguns aspectes que hem de tindre en compte. Amb aquests fulls de valoració, avaluarem la forma d'expossar el debat, els aspectes positius i negatius, la manera d'expresar-se etc...
L'avaluació és pot fer de dues maneres: 1. Avaluar tots els aspectes, 2. Avaluar els punts forts i els punts dèbils.
Com he esmentat anteriorment l'avaluació es regira en que els membres d'un grup, avaluaran al altre grup, i un cop acabat tots els membres del grup avaluaran i consensuaran sobre la seva avaluació, i es farà un sol informe.
El tema escollit per aquests dos grups s'anomena: DEBAT DE LA LLIGA UNIVERSITÀRIA: L'ESCOLA PRIVADA.
EQUIP A FAVOR:
Carles (capità)
Javi
Marta
Edu
Àngel
Massià
EQUIP EN CONTRA:
Oscar (capità)
Esteve
Marc
Pere
Alba
primerament ha exposat el capità Carles Costa per argumentar a favor sobre l'escola privada, seguidament ha sortit l'Àngel exposant sobre aquest tema, i desenvolupant els avantatges sobre les escoles privades. Ens ha explicat sobre el funcionament, i el cost econòmic d'aquestes escoles privades, i que encare que aquest cost sigui més elevat que el d'una escola pública, a la llarga hi hauran més beneficis.
En Segon lloc ha sortit ha defensar l'equip contrari començant amb el capità Oscar Valverde argumentant la seva totalitat contradicció sobre les escoles privades. La seva argumentació ha estat molt entenedora, ja que amb el cost econòmic tant elevat hi han famílies que no poden tenir aquest privilegi de poder pagar una escola privada.
A defensat l'escola pública, ja que aquestes fomenten i enriqueixen la cultura cap a l'aprenentatge educatiu dels alumnes.
En tercer lloc a sortit L'esteve donant la seva opinió sobre aquestes escoles privades.
Seguidament l'Edu que defensava l'escola privada, ha exposat un gràfic sobre el fracàs escolar en les escoles públiques i en les privades, argumentant que en les escoles privades hi ha menys fracàs escolar que en una de pública. A continuació també ha exposat una altre gràfic sobre la quantitat de repetidors en les dos escoles, tant públiques com privades, argumentant que en les escoles públiques hi ha un nombre molt més elevat de repetidors que en una escola pública.
Després d'aquesta argumentació defensada per Leduard, ha sortit en Pere, que esta en contra de les privades, i ens ha explicat les característiques de les escoles privades fent preguntes amb respostes com per exemple: Un alumne que no pugui pagar-se una escola privada, no podrà fer una carrera? La seva opinió ha estat que les universitats han de ser gratuïtes, lliures i amb igualtat de condicions per a tothom.
A continuació ha sortit la Marta defensant la seva opinió i defensant les seves argumentacions.
El javi ha argumentat sobre la implicació de les famílies cap als seus fills, per l'èxit del futur durant el seu periòde d'aprenentatge.
Per concluir el debat el Marc ha exposat les conclusions sobre la multiculturalitat, i la relació que hi ha en una escola pública, i que una privada no en té.
el seu argument s'ha basat en la relació que ha d'haber entre l'entorn del barri i el desenvolupament de les diverses cultures.
Per finalitzar la Lluïsa ens ha entregat un full d'avaluació de les exposicions orals, per avaluar tots els aspectes tant dels membres del grup A com del grup B.
REFLEXIÓ: Aquestes sessions de COED m'agraden perquè són molt amenes i t'ajuden molt cap el teu futur com a profesional, parlant amb seguretat davant d'un públic, perdre la vergonya, el nerviosisme...
No obstant per a mi és una de les assignatures amb més dificultats, ja que parlar davant de gent adulta, em costa multíssim i no sé ben be com controlar els nervis.
PROFUNDITAT: Aquestes sessions t'ajuden a prendre consciència a l'hora de sortir a parlar en públic, ja que a base d'expossicions i de sortir davant d'un públic t'ensenya a agafar seguretat en tu mateixa, un nivell més elevat de confiança... són aspectes difícils però que de mica en mica i mitjantsant el treball diari és poden anar millorant.
dijous, 10 de desembre del 2009
ESCOLA PIA DE MOIÀ:
Moià és una vila i municipi oficialment adscrit a la comarca del Bages, i és el cap de la comarca natural del Moianès. L'any 1983 tenia un cens de 3.140 habitants. El 31 de desembre de 2008 ja arriba a 5.711
És la població més important de l'altiplà del Moianès, el qual configura una comarca natural integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), al Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina)
Be doncs com he esmentat anteriorment Moià és un vila (un Poblet petit de classe mitjana amb un 6.000 habitants avui en dia.
L’escola que vaig anar a veure va ser l’escola Pia, un centre concertat i religiós situat en el mateix poble.
Les instal.lacions del centre eren molt més grans per la quantitat d’alumnes que estan escolaritzats.
Les instal·lacions eran bastant grans, les aules també eren bastant grans, i tenien 2 patis, un per els nens més grans, i l’altre per els més petits.
El centre estava dividit en 2 edificis:
El Primer edifici→ en el que està situat la llar d’infants 1r cicle d’Educació Infantil
(de 0 a 3 anys) i també l’educació infantil (parvulari 2n cicle d’ Educació Infantil
(de 3 a 6 anys)
En el Segon edifici→ en el que està situat l'educació primària.
En aquest centre només fan fins a sisè de primària
Durant la ruta a l’escola la directora del centre ens va ensenyar l’hort que tenien els avis de l’escola. Aquests avis alguns eren avis dels mateixos alumnes de centre, i a l’hora del pati els nens feien cua per poder anar a plantar hortalisses. Un cop haver donat els fruits, la cuinera del centre les feia servir per cuinar.
METODOLOGIA:
Una de les coses que em va sorprendre més del centre vas ser la metodologia que utilitzava l’escola, sobretot en l’assignatura de les matemàtiques.
Primerament els alumnes es dividien en grups de 4 o 5 persones. La mestre els explicava el temari que farien durant aquella setmana, i els alumnes s’havien d’espavilar ells sols.
Primerament la mestre deixava els fulls d’activitats dins d’uns calaixos, i els alumnes havien d’anar fent les activitats. Només preguntaven al professor si tenien algun dubte.
En cada grup hi havia un lider, quan algun membre del grup no entenia alguna activitat, algun altre membre del grup li explicava de forma que ell ho ho pogués entendre.
Cada cop que els alumnes anaven acabant les fitxes d’activitats, anaven a posar una creu per tal de que sapiguessin que aquelles activitats ja les tenien fetes, llavors agafaven unes altres.
El que més em va sorprendre va ser quan la mestre ens va dir que ella no donava les dates dels exàmens, es a dir els alumnes un cop tenien assimilats els coneixements, ells eren els encarregats de dir-li al mestre el dia que es volien examinar. La mestre ens va dir que d’aquesta forma els alumnes estaven més motivats, i aprenien més ràpidament els continguts.
També vam estar veient els projectes de treball que estaven fent, i les activitats que duien a terme.
Una altre cosa que ens va sorprendre molt, és L’escola llegeix. Els alumnes de tot el centre, des de infantil, fins a primària dedicàvem un quart d’ora a la lectura cada dia, durant aquests 15 minuts es podia observar tot el centre que estava en silenci. Cada alumne podia escollir el llibre de lectura que més li agradés.
Un cop finalitzat aquest temps, 2 alumnes de sisè de primària anava per tota l’escola amb un xiulet, per tal de dir que el temps de “l’escola llegeix” s’havia acabat, i que era l’hora de recollir la lectura.
Per finalitzar la directora ens va posar un pawer point amb totes les activitats que feien a l'escola i totes les festes que el centre celebrava.
És la població més important de l'altiplà del Moianès, el qual configura una comarca natural integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), al Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina)
Be doncs com he esmentat anteriorment Moià és un vila (un Poblet petit de classe mitjana amb un 6.000 habitants avui en dia.
L’escola que vaig anar a veure va ser l’escola Pia, un centre concertat i religiós situat en el mateix poble.
Les instal.lacions del centre eren molt més grans per la quantitat d’alumnes que estan escolaritzats.
Les instal·lacions eran bastant grans, les aules també eren bastant grans, i tenien 2 patis, un per els nens més grans, i l’altre per els més petits.
El centre estava dividit en 2 edificis:
El Primer edifici→ en el que està situat la llar d’infants 1r cicle d’Educació Infantil
(de 0 a 3 anys) i també l’educació infantil (parvulari 2n cicle d’ Educació Infantil
(de 3 a 6 anys)
En el Segon edifici→ en el que està situat l'educació primària.
En aquest centre només fan fins a sisè de primària
Durant la ruta a l’escola la directora del centre ens va ensenyar l’hort que tenien els avis de l’escola. Aquests avis alguns eren avis dels mateixos alumnes de centre, i a l’hora del pati els nens feien cua per poder anar a plantar hortalisses. Un cop haver donat els fruits, la cuinera del centre les feia servir per cuinar.
METODOLOGIA:
Una de les coses que em va sorprendre més del centre vas ser la metodologia que utilitzava l’escola, sobretot en l’assignatura de les matemàtiques.
Primerament els alumnes es dividien en grups de 4 o 5 persones. La mestre els explicava el temari que farien durant aquella setmana, i els alumnes s’havien d’espavilar ells sols.
Primerament la mestre deixava els fulls d’activitats dins d’uns calaixos, i els alumnes havien d’anar fent les activitats. Només preguntaven al professor si tenien algun dubte.
En cada grup hi havia un lider, quan algun membre del grup no entenia alguna activitat, algun altre membre del grup li explicava de forma que ell ho ho pogués entendre.
Cada cop que els alumnes anaven acabant les fitxes d’activitats, anaven a posar una creu per tal de que sapiguessin que aquelles activitats ja les tenien fetes, llavors agafaven unes altres.
El que més em va sorprendre va ser quan la mestre ens va dir que ella no donava les dates dels exàmens, es a dir els alumnes un cop tenien assimilats els coneixements, ells eren els encarregats de dir-li al mestre el dia que es volien examinar. La mestre ens va dir que d’aquesta forma els alumnes estaven més motivats, i aprenien més ràpidament els continguts.
També vam estar veient els projectes de treball que estaven fent, i les activitats que duien a terme.
Una altre cosa que ens va sorprendre molt, és L’escola llegeix. Els alumnes de tot el centre, des de infantil, fins a primària dedicàvem un quart d’ora a la lectura cada dia, durant aquests 15 minuts es podia observar tot el centre que estava en silenci. Cada alumne podia escollir el llibre de lectura que més li agradés.
Un cop finalitzat aquest temps, 2 alumnes de sisè de primària anava per tota l’escola amb un xiulet, per tal de dir que el temps de “l’escola llegeix” s’havia acabat, i que era l’hora de recollir la lectura.
Per finalitzar la directora ens va posar un pawer point amb totes les activitats que feien a l'escola i totes les festes que el centre celebrava.
SESSIÓ 10
1- L A METÀFORA TUTORIAL: L’ORDINADOR COM A TUTOR
Aquest metàfora fa referència a un programa realitzat com un mètode d’ensenyament- aprenentatge. L’ordinador marca , controla i tutoritza el procés en el que el nen està fent el seu procés d’aprenentatge.
En els anys 50 les anomenaven “les màquines d’ensenyar” aquestes ajudaven i controlaven correctament l’activitat que l’alumne estava fent en aquell moment. Aquells anys apareixien com un mètode de psicologia: el conductisme a través de l’estímul – resposta.
En aquella època no van tindre gaire èxit i es llavors quan apareixen els microordinadors i es van plantejar fer-los amb la idea de progressar i avançar programes en els que l’ordinador funcionés com a professor.
L’interès d’aquestes màquines posa en manifest fomentar les potencialitats dels alumnes a través de la informàtica i d’aquesta manera reproduir alguns aspectes de la relació entre docent i alumne.
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En aquest mètode d’aprenentatge a través dels programes també es té present un aspecte individualitzat perquè l’alumne pugui resoldre els seus dubtes i/o coneixements de manera individual i d’aquesta manera l’alumne pugui avançar en els seus processos. De fet a l’escola els programes tutorial són els que menys es fan servir a l’escola perquè no deixen que l’alumne aprenguin a resoldre els seus dubtes per si sols, i d’aquesta manera fomentar les seves potencialitats.
No obstant els programes que més es fan servir l’escola són als anomenats programes d’exercici de pràctiques
http://clic.xtec.cat/
2- LA METÀFORA COM A CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM ALUMNE
Papert va ser un del principals teòrica que va fomentar aquesta visió d’aprenentatge en els anys 60. Va crear un concepte anomenat mircromon on l’alumne es basa a partir de construir una sèrie d’idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient en que l’aprenentatge de l’alumne és necessariament actiu i passiu. Es ell qui ensenya. Es a dir és l’alumne que dóna les pautes construeix les seves pròpies idees a partir de la seva activitat en un ambient d’aprenentatge, on l’alumne és necessariament actiu i reflexiu.
Papert com Piaget , va ressaltar la importància d’aquests processos anomenats de descoberta. I parteix de la base en que ensenyar a un alumne de manera prematura impedeix de que el nen tingui l’oportunitat d’aprendre de forma autònoma, es a dir per si sol, i impedeix que pugui descobrir, i inventar, i construir.
No obstant hi ha altres possibilitats, hi ha qüestionat alguns aspectes de les idees propugnades per Papert. I han pogut concloure que la millor manera en l’aprenentatge d’un nen és que aprengui per si mateixa.
Entre dos extrems: el mètode més tradicional és que el mestre ensenyi al nen tots els coneixements que ha d’aprendre, o l’extrem oposat, es que el nen explori i aprengui tots els coneixements necessaris de forma individual.
No obstant hi ha un altre paper, que es del mestre recolzat en l’aprenentatge, i aquest és anomenat una descoberta guiada.
El paper del mestre seria doncs ensenyar tots els coneixements al nen, per poder aprendre de forma correcte, i quan el mestre ho cregui oportú formular-li preguntes per tal de que el nen pugui exposar tots els coneixements apressos, de forma reflexiva
http://www.xtec.es/~smargeli/mates/logo/manual1.htm
3- METAFORA DEL LABORATORI.
Són semblants als sistemes tutorials. Permet un mètode d’aprenentatge similar al que produeix els micromons. Però una de les diferències és que l’usuari pot manipular-los però no en pot afegir de nous. El grau de llibertat que el del logo és més limitat.
L’usuari pot anar dibuixant objectes que segueixen un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar mitjantsant la web.
http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm
4- LA METÀFORA DE CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA.
Avui en dia, en la nostre societat l’ordinador apart d’altres tecnologies s’han convertit en una eina diària de treball, en la nostra vida quotidiana. Les escoles és on més s’hauria de fomentar més aquesta eina de treball, ja que als alumnes poden aprendre molt, en diverses activitats informàtiques. Els nen des de ben petits ja haurien de manegar aquesta eina de treball com un aspecte necessari per a la vida de cara al seu futur.
NOVES POSSIBILITATS EXPRESSIVES:
L’ordinador a hores d’ara en la nostra societat ens pot facilitar qualsevol aspectes que ens puguin fer falta. Aquests ens dona una visió indirecta del que passa però a l’hora ens proporciona eines molt potents.
Un exemple a posar, és que a l’ora d’escriure, podem esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet la realització d’aquestes tasques però de forma estimulant i eficaç.
L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3s69DBMGA-4CkRg0JxpmY2-h5laYbDZk98PFm9r_E69p6difbjxVFo3g4hAE0jOFOtcDGIamqBMKAjX4hdBfnhIfwdUCGXhAI_wMcCiqUTKwfRNThj149gOXRn2GhhUoYFFd_iMQJz_Y/s1600-h/AR-002.jpg
Aquest metàfora fa referència a un programa realitzat com un mètode d’ensenyament- aprenentatge. L’ordinador marca , controla i tutoritza el procés en el que el nen està fent el seu procés d’aprenentatge.
En els anys 50 les anomenaven “les màquines d’ensenyar” aquestes ajudaven i controlaven correctament l’activitat que l’alumne estava fent en aquell moment. Aquells anys apareixien com un mètode de psicologia: el conductisme a través de l’estímul – resposta.
En aquella època no van tindre gaire èxit i es llavors quan apareixen els microordinadors i es van plantejar fer-los amb la idea de progressar i avançar programes en els que l’ordinador funcionés com a professor.
L’interès d’aquestes màquines posa en manifest fomentar les potencialitats dels alumnes a través de la informàtica i d’aquesta manera reproduir alguns aspectes de la relació entre docent i alumne.
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En aquest mètode d’aprenentatge a través dels programes també es té present un aspecte individualitzat perquè l’alumne pugui resoldre els seus dubtes i/o coneixements de manera individual i d’aquesta manera l’alumne pugui avançar en els seus processos. De fet a l’escola els programes tutorial són els que menys es fan servir a l’escola perquè no deixen que l’alumne aprenguin a resoldre els seus dubtes per si sols, i d’aquesta manera fomentar les seves potencialitats.
No obstant els programes que més es fan servir l’escola són als anomenats programes d’exercici de pràctiques
http://clic.xtec.cat/
2- LA METÀFORA COM A CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM ALUMNE
Papert va ser un del principals teòrica que va fomentar aquesta visió d’aprenentatge en els anys 60. Va crear un concepte anomenat mircromon on l’alumne es basa a partir de construir una sèrie d’idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient en que l’aprenentatge de l’alumne és necessariament actiu i passiu. Es ell qui ensenya. Es a dir és l’alumne que dóna les pautes construeix les seves pròpies idees a partir de la seva activitat en un ambient d’aprenentatge, on l’alumne és necessariament actiu i reflexiu.
Papert com Piaget , va ressaltar la importància d’aquests processos anomenats de descoberta. I parteix de la base en que ensenyar a un alumne de manera prematura impedeix de que el nen tingui l’oportunitat d’aprendre de forma autònoma, es a dir per si sol, i impedeix que pugui descobrir, i inventar, i construir.
No obstant hi ha altres possibilitats, hi ha qüestionat alguns aspectes de les idees propugnades per Papert. I han pogut concloure que la millor manera en l’aprenentatge d’un nen és que aprengui per si mateixa.
Entre dos extrems: el mètode més tradicional és que el mestre ensenyi al nen tots els coneixements que ha d’aprendre, o l’extrem oposat, es que el nen explori i aprengui tots els coneixements necessaris de forma individual.
No obstant hi ha un altre paper, que es del mestre recolzat en l’aprenentatge, i aquest és anomenat una descoberta guiada.
El paper del mestre seria doncs ensenyar tots els coneixements al nen, per poder aprendre de forma correcte, i quan el mestre ho cregui oportú formular-li preguntes per tal de que el nen pugui exposar tots els coneixements apressos, de forma reflexiva
http://www.xtec.es/~smargeli/mates/logo/manual1.htm
3- METAFORA DEL LABORATORI.
Són semblants als sistemes tutorials. Permet un mètode d’aprenentatge similar al que produeix els micromons. Però una de les diferències és que l’usuari pot manipular-los però no en pot afegir de nous. El grau de llibertat que el del logo és més limitat.
L’usuari pot anar dibuixant objectes que segueixen un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar mitjantsant la web.
http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm
4- LA METÀFORA DE CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA.
Avui en dia, en la nostre societat l’ordinador apart d’altres tecnologies s’han convertit en una eina diària de treball, en la nostra vida quotidiana. Les escoles és on més s’hauria de fomentar més aquesta eina de treball, ja que als alumnes poden aprendre molt, en diverses activitats informàtiques. Els nen des de ben petits ja haurien de manegar aquesta eina de treball com un aspecte necessari per a la vida de cara al seu futur.
NOVES POSSIBILITATS EXPRESSIVES:
L’ordinador a hores d’ara en la nostra societat ens pot facilitar qualsevol aspectes que ens puguin fer falta. Aquests ens dona una visió indirecta del que passa però a l’hora ens proporciona eines molt potents.
Un exemple a posar, és que a l’ora d’escriure, podem esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet la realització d’aquestes tasques però de forma estimulant i eficaç.
L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3s69DBMGA-4CkRg0JxpmY2-h5laYbDZk98PFm9r_E69p6difbjxVFo3g4hAE0jOFOtcDGIamqBMKAjX4hdBfnhIfwdUCGXhAI_wMcCiqUTKwfRNThj149gOXRn2GhhUoYFFd_iMQJz_Y/s1600-h/AR-002.jpg
diumenge, 6 de desembre del 2009
comunicació oral escrita i digital 27/11/09
COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL:
Primerament a la sessió de comunicació oral escrita i digital hem començat amb els exercicis de recitació, aquesta és la tercera setmana consecutiva que estem fent aquestes activitats.
A continuació aquestes són les 15 persones que han fet aquesta activitat, i el que van recitar:
Clara→ poema Esteve:→ conte Helena→llegenda
Carles→ poema Anna→ poema Alba→ conte
Linda→ conte Natàlia→poema Laura→ poema
Cristian→ poema Judit→ poema
Àngel→ rondalla Mònica→poema
Seguidament després d’haver acabat les recitacions hem començat amb dos grups més que exposaven els seus debat. El primer grup debaten sobre l’educació tradicional, i l’educació actual.
Aquest primer grup estava format per:
EDUCACIÓ TRADICIONAL EDUCACIÓ ACTUAL
Blanca Vivet Helena Sant jose
Mireia tono Joana freixenet
Anna illa Cristina sant salvador
Sònia Pérez Carlota Muntaner
En primer lloc la Sònia que és la capitana, i que pertany al grup que defensa l’educació tradicional ha fet una breu introducció sobre el perquè volen defensar aquest tema de l’escola tradicional.
En segon lloc ha estat l’Anna qui ha defensat la metodologia d’aquesta escola tradicional. Després ha estat la Helena De l’equip contrari que defensa la metodologia, i que és centren en l’aprenentatge a través de l’experimentació.
Seguidament l’Anna Illa ens fa un argument sobre el perquè esta en contra de l’educació actual. El professor quan entra a classe els alumnes prenen apunts, i només memoritzen aquests continguts per aprovar i no per aprendre, abans la metodologia era diferent, i els alumnes no només es conformaven amb l’aprovat, sinó que volien aprendre i saber el màxim de coneixements possibles.
La Cristina que defensa l’actualitat actual argumenta que avui en dia en les classes els alumnes mostren més participació cosa que en l’educació tradicional el professor era qui explicava i els alumnes escoltaven. També defensa que els alumnes han de tenir més llibertat d’expressió i han de ser lliure per poder dir el que pensen.
A continuació la Blanca esposa els punts a favor de l’educació tradicional ( esposa que avui en dia els alumnes són que no tenen cap mena de respecte als professors, que els mestres tenen molt pocs recursos , i que s’ha perdut l’autoritat del mestre.
Per ultim ha estat la Carlota que ens mostra diferents articles que ens fan entendre millor aquest debat.
Per últim la Sònia ha fet una conclusió sobre el tema el qual han debatut.
Seguidament el darrer grup que ha exposat ha estat el que es format per:
A favor: En contra:
Sara Garcia Sara Olmo
Paula Antonell Albert guix
Aylen marino Mònica
Laura millan Cristian
Maria Pérez Mònica
Aquest grup ha exposat un debat sobre l’autoritat del professor, cada membre del grup defensava el seu punt de vista.
Reflexió: La sessió ha estat molt interessant ja que d’aquesta manera observem i practiquem de cara el futur com expressar-nos davant del públic. Tot guanyant seguretat i confiança en nosaltres mateixos. No obstant el meu grup hem tingut dificultats a l’hora de controlar el temps.
Aprofundiment: Personalment crec que tots els grups hauríem de tenir més en compte a l’hora de controlar el temps de duració de les nostres exposicions.
Primerament a la sessió de comunicació oral escrita i digital hem començat amb els exercicis de recitació, aquesta és la tercera setmana consecutiva que estem fent aquestes activitats.
A continuació aquestes són les 15 persones que han fet aquesta activitat, i el que van recitar:
Clara→ poema Esteve:→ conte Helena→llegenda
Carles→ poema Anna→ poema Alba→ conte
Linda→ conte Natàlia→poema Laura→ poema
Cristian→ poema Judit→ poema
Àngel→ rondalla Mònica→poema
Seguidament després d’haver acabat les recitacions hem començat amb dos grups més que exposaven els seus debat. El primer grup debaten sobre l’educació tradicional, i l’educació actual.
Aquest primer grup estava format per:
EDUCACIÓ TRADICIONAL EDUCACIÓ ACTUAL
Blanca Vivet Helena Sant jose
Mireia tono Joana freixenet
Anna illa Cristina sant salvador
Sònia Pérez Carlota Muntaner
En primer lloc la Sònia que és la capitana, i que pertany al grup que defensa l’educació tradicional ha fet una breu introducció sobre el perquè volen defensar aquest tema de l’escola tradicional.
En segon lloc ha estat l’Anna qui ha defensat la metodologia d’aquesta escola tradicional. Després ha estat la Helena De l’equip contrari que defensa la metodologia, i que és centren en l’aprenentatge a través de l’experimentació.
Seguidament l’Anna Illa ens fa un argument sobre el perquè esta en contra de l’educació actual. El professor quan entra a classe els alumnes prenen apunts, i només memoritzen aquests continguts per aprovar i no per aprendre, abans la metodologia era diferent, i els alumnes no només es conformaven amb l’aprovat, sinó que volien aprendre i saber el màxim de coneixements possibles.
La Cristina que defensa l’actualitat actual argumenta que avui en dia en les classes els alumnes mostren més participació cosa que en l’educació tradicional el professor era qui explicava i els alumnes escoltaven. També defensa que els alumnes han de tenir més llibertat d’expressió i han de ser lliure per poder dir el que pensen.
A continuació la Blanca esposa els punts a favor de l’educació tradicional ( esposa que avui en dia els alumnes són que no tenen cap mena de respecte als professors, que els mestres tenen molt pocs recursos , i que s’ha perdut l’autoritat del mestre.
Per ultim ha estat la Carlota que ens mostra diferents articles que ens fan entendre millor aquest debat.
Per últim la Sònia ha fet una conclusió sobre el tema el qual han debatut.
Seguidament el darrer grup que ha exposat ha estat el que es format per:
A favor: En contra:
Sara Garcia Sara Olmo
Paula Antonell Albert guix
Aylen marino Mònica
Laura millan Cristian
Maria Pérez Mònica
Aquest grup ha exposat un debat sobre l’autoritat del professor, cada membre del grup defensava el seu punt de vista.
Reflexió: La sessió ha estat molt interessant ja que d’aquesta manera observem i practiquem de cara el futur com expressar-nos davant del públic. Tot guanyant seguretat i confiança en nosaltres mateixos. No obstant el meu grup hem tingut dificultats a l’hora de controlar el temps.
Aprofundiment: Personalment crec que tots els grups hauríem de tenir més en compte a l’hora de controlar el temps de duració de les nostres exposicions.
comunicació oral escrita i digital 6/12/09
COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL:
Primerament a la sessió de comunicación oral escrita i digital hem començat amb els exercicis de recitació, aquesta és la tercera setmana consecutiva que estem fent aquestes activitats.
A continuació aquestes són les 15 persones que han fet aquesta activitat, i el que van recitar:
Clara→ poema Esteve:→ conte Helena→llegenda
Carles→ poema Anna→ poema Alba→ conte
Linda→ conte Natalia→poema Laura→ poema
Cristian→ poema Judit→ poema
Àngel→ rondalla Mònica→poema
Seguidament després d’haber acabat les recitacións hem començat amb dos grups més que exposaven els seus debat. El primer grup debaten sobre l’educació tradicional, i l’educació actual.
Aquest primer grup estava format per:
EDUCACIÓ TRADICIONAL EDUCACIÓ ACTUAL
Blanca VIvet Helena Sant jose
Mireia tono Joana freixenet
Anna illa Cristina santsalvador
Sonia perez Carlota Muntaner
En primer lloc la Sonia que és la capitana, i que pertany al grup que defensa l’educació tradicional ha fet una breu introdució sobre el perquè volen defensar aquest tema de l’escola tradicional.
En segon lloc ha estat l’Anna qui ha defensat la metodología d’aquesta escola tradicional. Després ha estat la Helena De l’èquip contrari que defensa la metodología, i que és centren en l’aprenentatge a través de l’experimentació.
Seguidament l’Anna Illa ens fa un argument sobre el perquè esta en contra de l’educació actual. El professor quan entra a classe els alumnes prenen apunts, i només memoritzen aquests continguts per aprovar i no per aprendre, abans la metodología era diferent, i els alumnes no només es conformàven amb l’aprovat, sinó que volíen aprendre i saber el màxim de coneixements possibles.
La Cristina que defensa l’actualitat actual argumenta que avui en dia en les classes els alumnes mostren més participació cosa que en l’educació tradicional el professor era qui explicava i els alumnes escoltàven. També defensa que els alumnes han de tenir més llibertat d’exprssió i han de ser lliure per poder dir el que pensen.
A continuació la Blanca esposa els punts a favor de l’educació tradicional ( esposa que avui en dia els alumnes són que no tenen cap mena de respecte als professors, que els mestres tenen molt pocs recursos , i que s’ha perdut l’autoritat del mestre.
Per ultim ha estat la Carlota que ens mostra diferents articles que ens fan entendre millor aquest debat.
Per últim la sonia ha fet una conclusió sobre el tema el qual han debatit.
Seguidament el darrer grup que ha expossat ha estat el que es format per:
A favor: En contra:
Sara Garcia Sara olmo
Paula Antonell Albert guix
Aylen marino Monica
Laura millan Cristian
Maria perez Monica
Aquest grup ha expossat un debat sobre l’autoritat del professor, cada membre del grup defensava el seu punt de vista.
Reflexió: La sessió ha estat molt interessant ja que d’aquesta manera observem i practiquem de cara el futur com expressar-nos devant del públic. Tot guanyant seguretat i confiança en noaltres mateixos. No obstant el meu grup hem tingut dificultats a l’hora de controlar el temps.
Aprofundiment: Personalment crec que tots els grups hauríem de tenir més en compte a l’hora de controlar el temps de duración de les nostres exposicions.
Primerament a la sessió de comunicación oral escrita i digital hem començat amb els exercicis de recitació, aquesta és la tercera setmana consecutiva que estem fent aquestes activitats.
A continuació aquestes són les 15 persones que han fet aquesta activitat, i el que van recitar:
Clara→ poema Esteve:→ conte Helena→llegenda
Carles→ poema Anna→ poema Alba→ conte
Linda→ conte Natalia→poema Laura→ poema
Cristian→ poema Judit→ poema
Àngel→ rondalla Mònica→poema
Seguidament després d’haber acabat les recitacións hem començat amb dos grups més que exposaven els seus debat. El primer grup debaten sobre l’educació tradicional, i l’educació actual.
Aquest primer grup estava format per:
EDUCACIÓ TRADICIONAL EDUCACIÓ ACTUAL
Blanca VIvet Helena Sant jose
Mireia tono Joana freixenet
Anna illa Cristina santsalvador
Sonia perez Carlota Muntaner
En primer lloc la Sonia que és la capitana, i que pertany al grup que defensa l’educació tradicional ha fet una breu introdució sobre el perquè volen defensar aquest tema de l’escola tradicional.
En segon lloc ha estat l’Anna qui ha defensat la metodología d’aquesta escola tradicional. Després ha estat la Helena De l’èquip contrari que defensa la metodología, i que és centren en l’aprenentatge a través de l’experimentació.
Seguidament l’Anna Illa ens fa un argument sobre el perquè esta en contra de l’educació actual. El professor quan entra a classe els alumnes prenen apunts, i només memoritzen aquests continguts per aprovar i no per aprendre, abans la metodología era diferent, i els alumnes no només es conformàven amb l’aprovat, sinó que volíen aprendre i saber el màxim de coneixements possibles.
La Cristina que defensa l’actualitat actual argumenta que avui en dia en les classes els alumnes mostren més participació cosa que en l’educació tradicional el professor era qui explicava i els alumnes escoltàven. També defensa que els alumnes han de tenir més llibertat d’exprssió i han de ser lliure per poder dir el que pensen.
A continuació la Blanca esposa els punts a favor de l’educació tradicional ( esposa que avui en dia els alumnes són que no tenen cap mena de respecte als professors, que els mestres tenen molt pocs recursos , i que s’ha perdut l’autoritat del mestre.
Per ultim ha estat la Carlota que ens mostra diferents articles que ens fan entendre millor aquest debat.
Per últim la sonia ha fet una conclusió sobre el tema el qual han debatit.
Seguidament el darrer grup que ha expossat ha estat el que es format per:
A favor: En contra:
Sara Garcia Sara olmo
Paula Antonell Albert guix
Aylen marino Monica
Laura millan Cristian
Maria perez Monica
Aquest grup ha expossat un debat sobre l’autoritat del professor, cada membre del grup defensava el seu punt de vista.
Reflexió: La sessió ha estat molt interessant ja que d’aquesta manera observem i practiquem de cara el futur com expressar-nos devant del públic. Tot guanyant seguretat i confiança en noaltres mateixos. No obstant el meu grup hem tingut dificultats a l’hora de controlar el temps.
Aprofundiment: Personalment crec que tots els grups hauríem de tenir més en compte a l’hora de controlar el temps de duración de les nostres exposicions.
dimarts, 1 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)