Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activiats de seminari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activiats de seminari. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de desembre del 2009

ESCOLA PIA DE MOIÀ:

Moià és una vila i municipi oficialment adscrit a la comarca del Bages, i és el cap de la comarca natural del Moianès. L'any 1983 tenia un cens de 3.140 habitants. El 31 de desembre de 2008 ja arriba a 5.711
És la població més important de l'altiplà del Moianès, el qual configura una comarca natural integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), al Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina)

Be doncs com he esmentat anteriorment Moià és un vila (un Poblet petit de classe mitjana amb un 6.000 habitants avui en dia.

L’escola que vaig anar a veure va ser l’escola Pia, un centre concertat i religiós situat en el mateix poble.
Les instal.lacions del centre eren molt més grans per la quantitat d’alumnes que estan escolaritzats.
Les instal·lacions eran bastant grans, les aules també eren bastant grans, i tenien 2 patis, un per els nens més grans, i l’altre per els més petits.

El centre estava dividit en 2 edificis:

El Primer edifici→ en el que està situat la llar d’infants 1r cicle d’Educació Infantil
(de 0 a 3 anys) i també l’educació infantil (parvulari 2n cicle d’ Educació Infantil
(de 3 a 6 anys)

En el Segon edifici→ en el que està situat l'educació primària.
En aquest centre només fan fins a sisè de primària
Durant la ruta a l’escola la directora del centre ens va ensenyar l’hort que tenien els avis de l’escola. Aquests avis alguns eren avis dels mateixos alumnes de centre, i a l’hora del pati els nens feien cua per poder anar a plantar hortalisses. Un cop haver donat els fruits, la cuinera del centre les feia servir per cuinar.

METODOLOGIA:

Una de les coses que em va sorprendre més del centre vas ser la metodologia que utilitzava l’escola, sobretot en l’assignatura de les matemàtiques.
Primerament els alumnes es dividien en grups de 4 o 5 persones. La mestre els explicava el temari que farien durant aquella setmana, i els alumnes s’havien d’espavilar ells sols.
Primerament la mestre deixava els fulls d’activitats dins d’uns calaixos, i els alumnes havien d’anar fent les activitats. Només preguntaven al professor si tenien algun dubte.
En cada grup hi havia un lider, quan algun membre del grup no entenia alguna activitat, algun altre membre del grup li explicava de forma que ell ho ho pogués entendre.

Cada cop que els alumnes anaven acabant les fitxes d’activitats, anaven a posar una creu per tal de que sapiguessin que aquelles activitats ja les tenien fetes, llavors agafaven unes altres.
El que més em va sorprendre va ser quan la mestre ens va dir que ella no donava les dates dels exàmens, es a dir els alumnes un cop tenien assimilats els coneixements, ells eren els encarregats de dir-li al mestre el dia que es volien examinar. La mestre ens va dir que d’aquesta forma els alumnes estaven més motivats, i aprenien més ràpidament els continguts.

També vam estar veient els projectes de treball que estaven fent, i les activitats que duien a terme.
Una altre cosa que ens va sorprendre molt, és L’escola llegeix. Els alumnes de tot el centre, des de infantil, fins a primària dedicàvem un quart d’ora a la lectura cada dia, durant aquests 15 minuts es podia observar tot el centre que estava en silenci. Cada alumne podia escollir el llibre de lectura que més li agradés.
Un cop finalitzat aquest temps, 2 alumnes de sisè de primària anava per tota l’escola amb un xiulet, per tal de dir que el temps de “l’escola llegeix” s’havia acabat, i que era l’hora de recollir la lectura.
Per finalitzar la directora ens va posar un pawer point amb totes les activitats que feien a l'escola i totes les festes que el centre celebrava.

dilluns, 30 de novembre del 2009

GALA SANTA CICILIA

El divendres dia 27 de Novembre es va celebrar a Blanquerna la gala de santa Cecilia, (la patrona de la música),on tots els grups de seminari vam podem gaudir d’un espectacle musical en el que participàvem els alumnes de segón i tercer any que s’especialitzen en música.

En primer lloc van obrir l’espectacle amb una obre de Jhon Peig dirigit per Miquel Rojo.
A continuació la coral de Blanquerna també va fer partícep d’aquest día de Santa Cicilia, en el que començàren amb un petit escalfament de veu, i coreografia, després van cantar dues cançons. Un cop acabat la seva actuació van donar les gracies a tot el públic que hi havi present per haber vingut.

En segon lloc van dividir l’auditori en grup A i grup B, en el qual el grup cantava la melodía principal, i el gru b feia segona veu. Les cançons van ser: la Sardana, el gegant del pi, el sol solet,peu polidor i els putxinel.lis.

En tercer lloc els presentadors d’aquesta gala van demanar al públic que surtís un alumne de primer grau que sapigués cantar per donar més emoció a l’espectacle. La cançó que va cantar aquesta alumne va ser la de HERO de Maria Carey, on tot el públic va poder gaudir de un cúmul d’emocions i i sensacions que ens va deixar a tots “bocabadats”.

Un cop finalitzada aquesta actuació els alumnes de segón va cantar les diverses cançons: Can buy the river, que només eren noies, i dsprés ho van fer conjuntament amb els nois.
Tot ique semblava que el cúmul de sensacions s’havien esfumat, vam escoltar la veu de dos alumnes de segón que ens van emocionar amb la canço“more tan Word “en la que el públic va gaudir d’unes maravelloses veus a acompanyats de la guitarra espanyola i la batería.

No obstant l’espectacle és va anar fent més emotiu i temptador amb cançons conegudes que els alumnes de tercer ens van cantar: (No dudadrias de Rosario Flores , Amigos para siempre de los manolos i The day de David’s day.

Un cop finalitzat aquest recital de cançons acompanyat amb els diferents instruments, van tocar una cançó anomenada “dansa del reneixament” dirigida per la presentadora de la gala de santa Ciciclia.

Finalment , per acavar de tancar aquest armoniós espectacle els alumnes de segon i terecer de grau van cantar una cançó de Miquel Jackson anomenada “Heal the world” tot col-lavorant amb la participación de la mestra d’expressió corporal o ball contemporani que va realizar juntament amb una coreografia .

dilluns, 23 de novembre del 2009

CRAM

A la visita que em pogut gaudir aquest matí, al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Mariins) de Premià de Mar, ens va ensenyar les seves instal·lacions, i ens van passar un vídeo sobre la història i l’origen del CRAM, i les activitats que es duen a terme. Que són les següents:

· Recorregut guiat per les instal·lacions del centre de recuperació.

· Visita a l’ exposició “Causes de regressió del nostre mar i les espècies que hi habiten”

· Projecció d’audiovisuals sobre es espècies marines amenaçades del Mediterrani

· Tallers educatius, sobre com actuar davant l’avarament d’un dofí i sobre la contaminació acústica.


Aquestes activitats estan adressades tant a escoles, famílies, amants del mar, i professionals d’aquest sector.

Un dels aspectes que hi donen més importància, és el perill d’extinció de les espècies marines i ecosistemes del mar Mediterrani, les seves causes, i els ensenyen que fer per conservar el mar i les espècies que l’habiten, donant possibles solucions tant individuals com col·lectives.
Les visites a les escoles, són guiades pel personal del centre, i estàn adaptades a tots els nivells educatius, adaptant les diverses activitats i continguts segons l’edat de l’alumnat.

Els objectius d’aquestes activitats són que prenguin consciència de com maltractem el mar Mediterrani, i les conseqüències que repercuteixen en els animals marins. El primer pas per aconseguir aquests objectius, és fer-los entendre, estimar, i protegir el mar.
Aquesta presa de consciència és dóna a partir de d’implicació personal.


Les visites per part de les escoles al CRAM, són des de P3 fins a 4rt d’ESO. La durava d’aquesta visita és d’una hora i mitja per tots els cursos, excepte els d'educació infantil, que és una hora. I el preu és de 4€ per alumne, menys P3, P4 i P5, que són 3€ cadascun, amb un màxim de 30 alumnes a cada grup.


Les visites al Centre de Recuperació d’Animals Marins, és de les 10h fins les 16h, de dilluns a divendres.


Ha estat un plaer poder visitar aquest centre, i informar-nos de tot el seu enfocament en l'àmbit educatiu.

diumenge, 15 de novembre del 2009

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Seminari: Reflexió sobre els millors mestres

L'objectiu d'aquesta reflexió sobre els professors que he tingut al llarg del meu periòde educatiu és donar a conèixer els meus pensaments, reflexions, emocions i sentiments que romanen en el record.

Durant la meva etapa educativa, he pogut experimentar diversos tipus d'aprenentatge.
Cada persona és un món, per tant cada persona empra un mètode diferent a l'hora d'ensenyar.

Personalment jo estic agraïda per l'aprenentatge que he rebut dels diversos professors al llarg dels anys, però també he de dir que he pogut aprendre d'uns més que d'altres.

Encare tinc present el seu nom, Maria Rosa Soler, una professora de educació secundària que impartia classe de Llengua castellana.
Recordo que era una professora d'allò més estricta, la qual tots temíem perqué es deia que suspenia a la major part de la classe.

La veritat és que els rumors eran certs, la majoria dels alumnes suspenien, i jo estava en aquella llista.

No obstant ara és quan t'adónes de la importància que ha tingut aquesta professora tan estricta i despreciada per uns alumnes de 16 i 17 anys al llarg del nostre aprenentatge eduacatiu. Ja que ha estat la millor professora de llengua castellana durant els darrers anys de la meva etapa d'estudiant.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Repetició: Experiència de l'infància

Fa un parell de dies li va venir a la ment, els records que tenia de quan anà a l'escola, de quan era petita, quan jugava a l'esbarjo i no tenia quelcom a fer. Una de les coses que encara li romana al cap, era el record d'un dia fatídic durant la seva infància. Aquell dia i aquella tragèdia, varen ser recordats per tots els que hi eren allà.
Tot va començar un dia com qualsevol altre, ella sortí a dos quarts de sis de l'aula, fins aquí tot anava bé, fins que es van adonar que hi havia un nen que es repenjava de la barana de l'escala, fent el mico, quan de sobte va caure des d'un tercer pis.
Tots es van quedar parats sense saber que podien fer, però als segons la gent ja començava a moure's en direcció al nen. Aquest noi es va ensortir, perquè no va patir cap lesió greu; ja que podria haver estat pitjor, podria haver-se quedat sense coneixement entre altres moltes coses.
Segons ella, encara s'angoixa al pensar-hi, ja que no va ser una experiència agradable sinó més bé tot el contrari, ella ho recorda de manera tràgica.