Fa un parell de dies li va venir a la ment, els records que tenia de quan anà a l'escola, de quan era petita, quan jugava a l'esbarjo i no tenia quelcom a fer. Una de les coses que encara li romana al cap, era el record d'un dia fatídic durant la seva infància. Aquell dia i aquella tragèdia, varen ser recordats per tots els que hi eren allà.
Tot va començar un dia com qualsevol altre, ella sortí a dos quarts de sis de l'aula, fins aquí tot anava bé, fins que es van adonar que hi havia un nen que es repenjava de la barana de l'escala, fent el mico, quan de sobte va caure des d'un tercer pis.
Tots es van quedar parats sense saber que podien fer, però als segons la gent ja començava a moure's en direcció al nen. Aquest noi es va ensortir, perquè no va patir cap lesió greu; ja que podria haver estat pitjor, podria haver-se quedat sense coneixement entre altres moltes coses.
Segons ella, encara s'angoixa al pensar-hi, ja que no va ser una experiència agradable sinó més bé tot el contrari, ella ho recorda de manera tràgica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada