SEMINARI: 23/10/009
Per començar la sessió de seminari com cada divendres hem parlat sobre l’actualitat educativa. Els nostres companys de classe han estat investigant i buscant diferents noticies sobre l’actualitat en l’educació durant tota una setmana. Aquestes noticies són buscades tant en diaris com en les noticies de televisió.
Primerament han mostrat a la resta de companys les diferents noticies trobades i explicant breument el tema del qual tracta la noticia.
Seguidament ens han parlat sobre la noticia que volien aprofundir i explicar amb més detall. Un cop finalitzada la seva exposició hem començat a debatí amb una pregunta feta per els nostres companys.
A continuació el Xavi demanava els treballs del llibre llegit “va de mestres” que consistia en agafar deu idees del llibre que més ens hagin cridat l’atenció, explicar-les i dir el perquè les hem escollit.
El tutor de seminari, el Xavier Àvila ens ha proposat llegir a tots els membres de la classe una de les idees escollides per cada un. Un cop hem acabat de llegir les nostres idees del treball ens hem adonat de que em coincidit en algunes idees escollides per a tots.
Per finalitzar la sessió de seminari hem exposat a classe sobre el calendari escolar de cada país escollit per cada membre del grup. Hem parlat sobre les vacances, els horaris, els dies festius de cada escola dels diferents països.
Reflexió:ha estat una classe molt amena, i molt aprofitada ja que amb les exposicions de les noticies de les actualitats educatives, sabem i tenim a l’abast sobre tot el que pasa en la nostre societat.
També hem pogut aprendre com són les escoles i com es duen a terme les classes en diferents països.
dijous, 12 de novembre del 2009
DIARI PERSONAL SEMINARI: 9/10/009
No hem fet seminari perquè en Xavi encara està fent les entrevistes a la resta dels companys. No obstant la primera mitja hora si que l’hem aprofitat perquè el Xavi ens fa fer una redacció sobre una experiència de la infància, algú que ens hagi pasat o que ens hagin explicat, però s’ha de fer en tercera persona.
No hem fet seminari perquè en Xavi encara està fent les entrevistes a la resta dels companys. No obstant la primera mitja hora si que l’hem aprofitat perquè el Xavi ens fa fer una redacció sobre una experiència de la infància, algú que ens hagi pasat o que ens hagin explicat, però s’ha de fer en tercera persona.
SEMINARI: 14/10/09
Hem començat el seminari llegint les nostres experiències de la infància, el Xavi obria els nostres blocs per tal de que tots els companys la poguessin llegir, i així analitzar el que esta bé i el que esta malament.
La resta de companys que lleguen la nostre redacció estaven atents per localitzar les faltes comeses i analitzades, per tal que no les tornéssim a repetir.
A continuació hem llegit la redacció de L’Anna, i ha estat molt divertit, ja que el Xavi li corregia el que estava malament, i l’Anna deia que no, i no es posaven d’acord ni ella, ni l’Anna.
Reflexió: es pot dir que el nostre seminari es molt complert i dinàmic ja que participem, debatim, i solucionem qualsevol dubte que tinguem.
La resta de companys que lleguen la nostre redacció estaven atents per localitzar les faltes comeses i analitzades, per tal que no les tornéssim a repetir.
A continuació hem llegit la redacció de L’Anna, i ha estat molt divertit, ja que el Xavi li corregia el que estava malament, i l’Anna deia que no, i no es posaven d’acord ni ella, ni l’Anna.
Reflexió: es pot dir que el nostre seminari es molt complert i dinàmic ja que participem, debatim, i solucionem qualsevol dubte que tinguem.
SEMINARI: 2/10/09
SEMINARI: 2/10/09
Avui a la sessió de seminari ha estat una classe bastant interessant, el Xavi ens ha dit que diguéssim un cas sobre l’educació que sortís per televisió.
Jo personal n’he destacat un per trencar el gel, que ha estat el dels maltractament als professors, ja que penso que es un cas molt interessant per poder debatre amb la resta de companys, i saber la seva opinió al respecte.
Un altre tema tractat a classe ha estat la noticia bomba que surt tant a telediaris, com a revistes, o cadenes de ràdio… aquesta noticia, és la que els nens d’educació primària hauran de fer servir ordinadors portàtils, en comptes de llibres.
Un altre punt que hem estat tractant a classe han estat els cursos d’angles a Blanquerna , els quals t’ajuden a poder arribar al nivell exigit per la universitat.
Per finalitzar la sessió el Xavi ens ha repartit un full en blanc, el qual hem hagut d’expressar i reflexionar sobre que pensem de la universitat, les instal•lacions, els companys, i tot el que vingui relacionat amb aquesta.
Reflexió: Com he comentat els anteriors dies, les sessions de seminaris són bastant amenes, i no se’n fa pesat ja que participem cada membre del grup en tots els temes tractats a classe.
Avui a la sessió de seminari ha estat una classe bastant interessant, el Xavi ens ha dit que diguéssim un cas sobre l’educació que sortís per televisió.
Jo personal n’he destacat un per trencar el gel, que ha estat el dels maltractament als professors, ja que penso que es un cas molt interessant per poder debatre amb la resta de companys, i saber la seva opinió al respecte.
Un altre tema tractat a classe ha estat la noticia bomba que surt tant a telediaris, com a revistes, o cadenes de ràdio… aquesta noticia, és la que els nens d’educació primària hauran de fer servir ordinadors portàtils, en comptes de llibres.
Un altre punt que hem estat tractant a classe han estat els cursos d’angles a Blanquerna , els quals t’ajuden a poder arribar al nivell exigit per la universitat.
Per finalitzar la sessió el Xavi ens ha repartit un full en blanc, el qual hem hagut d’expressar i reflexionar sobre que pensem de la universitat, les instal•lacions, els companys, i tot el que vingui relacionat amb aquesta.
Reflexió: Com he comentat els anteriors dies, les sessions de seminaris són bastant amenes, i no se’n fa pesat ja que participem cada membre del grup en tots els temes tractats a classe.
SEMINARI: 29/09/09
Avui hem començat les sessions de Seminari, el nostre tutor es el Xavier Àvila que casualmente és el nostre professor de Gestió de la informació i Tic. Som un grup de 15 persones a les quals només en conec a tres.
El començament hem estat tots una mica perduts, ja que ningú ens coneixiem i ens donava una mica de vergonya trencar el gel.
El nostre tutor de seminari ens ha proposat un joc de presentacions per poder-nos conèixer una mica més i poder així expressar-nos millor. Primeramente hem Arafat un tros de paper en blanc el qual hem hagut d’escriure algunes coses o aspectos de nosaltres mateixos, es a dir d’on venim, els estudis que hebiem cursat abans d’entrar a Blanquerna, si practiquem algún esport etc.
Un cop hem acabat d’escriure hem posat tots els papers en mig de la taula per tal que els poguéssim barrejar sense saber de qui es cada paper. Aleshores cadascú ha Arafat un paper i el l’ha hagut de llegir en beu alta perquè s’enteressin tots els membres del grup un cop acabat de llegir el paper habíem de dir qui era la persona que l’había escrit.
A continuación el Xavi ens ha estat parlant una mica sobre els objectius de l’assignatura, en que és basa, de com es valoraría, i que hem de fer per poder aprovar.
Aquesta ha estat la nostra primera sessió de seminari.
Reflexió: Es molt interessant les sessions de seminari, encare que no ens coneixem gaire, no obstant tenim molt de temps per devant per poder-nos conèixer millor.
Avui hem començat les sessions de Seminari, el nostre tutor es el Xavier Àvila que casualmente és el nostre professor de Gestió de la informació i Tic. Som un grup de 15 persones a les quals només en conec a tres.
El començament hem estat tots una mica perduts, ja que ningú ens coneixiem i ens donava una mica de vergonya trencar el gel.
El nostre tutor de seminari ens ha proposat un joc de presentacions per poder-nos conèixer una mica més i poder així expressar-nos millor. Primeramente hem Arafat un tros de paper en blanc el qual hem hagut d’escriure algunes coses o aspectos de nosaltres mateixos, es a dir d’on venim, els estudis que hebiem cursat abans d’entrar a Blanquerna, si practiquem algún esport etc.
Un cop hem acabat d’escriure hem posat tots els papers en mig de la taula per tal que els poguéssim barrejar sense saber de qui es cada paper. Aleshores cadascú ha Arafat un paper i el l’ha hagut de llegir en beu alta perquè s’enteressin tots els membres del grup un cop acabat de llegir el paper habíem de dir qui era la persona que l’había escrit.
A continuación el Xavi ens ha estat parlant una mica sobre els objectius de l’assignatura, en que és basa, de com es valoraría, i que hem de fer per poder aprovar.
Aquesta ha estat la nostra primera sessió de seminari.
Reflexió: Es molt interessant les sessions de seminari, encare que no ens coneixem gaire, no obstant tenim molt de temps per devant per poder-nos conèixer millor.
dimarts, 10 de novembre del 2009
ANÀLISIS D'UN ANUNCI SESSIÓ 6
1.Explicació de la història:
Aquesta història és l’últim anunci de la coca cola necessitem que ens expliquin histories, per sentir-nos les nostres pròpies per a connectar amb qui han fet possible l’arribada a la vida, els adults que són els que ens aconsellen el millor de la seva pròpia experiència, els seus relats, o en temps de crisis tan necessaris.
Aquesta és la història un retrobament real sobre la felicitat en temps de crisis, que ens planteja la següent pregunta: Què li diries a algú que vingui al món en un moment com aquest? La resposta ens la dona un ancià, Josep Mascaró de 102 anys, que li explica la història essencial a un bebé que acaba d’arribar al món i que té per nom Aitana Aquest ancià de 102 anys viatja des de Mallorca a Madrid només per explicar-li el temps en els que vivim i que sàpiga la veritat.
Un minut i 30 segons que brillen per si sols, la ternura, del començament i del final de la vida Els sentiments i la mirada d’aquest pobre home cap la mirada d’aquest petit acabat de néixer que ens ajuda a reflexionar i a sentir que la vida mereix la pena viure-la.
Un anunci que ens fa donar compte que la vida són dos dies i hem de saber-la aprofitar al màxim i que en aquests temps en els que vivim hem d’oblidar els mals moments i quedar-nos amb els bons, ja que cada moment es una experiència nova. Tots aquest moments són “felicitats” que s’han de lluitar i poder aconseguir tots els nostres somnis. Només hem se ser nosaltres mateixos, somriure, com mai oblidar-te de tots els moments dolents que t'han passat al dia dia i gaudir de la vida i aprofitar cada segon com si fos l’últim.
2 Anàlisis dels aspectes formals:
Aquest anunci està gravat en diferents zones, es a dir a Madrid que es on neix la nena anomenada Aitana, en el qual la mare està anant corrents cap a l’hospital, i després Mallorca que es on viu l’home de 102 anys Josep Mascaró, en aquest moment podem analitzar el carrer on viu aquest home, la carretera que va cap l’aeroport, i el mateix aeroport on l’avi agafa l’avió. També és pot veure el moment en el que l’avi esta en el avió viatjant cap a Madrid.
la música es alegre però molt sentimental, i els sons pujen i vaixan en els oments claus de l’anunci que són els que més importància donen a l’anunci.
3- Anàlisis dels personatges i models que ens transmeten:
Els principals protagonistes d’aquest anunci, són l’home de 102 anys anomenat Josep Mascaró i la nena acabada de néixer Aitana, que reflexa el retrobament amb el home més vell i el bebe més jove.
4- Anàlisis del discurs verbal:
“Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años.
Soy un suertudo. Suerte por haber nacido, como tú, por poder abrazar a mi mujer, por haber conocido a mis amigos, por haberme despedido de ellos, por seguir aquí.
Te preguntarás cuál es la razón de venir a conocerte hoy, es que muchos te dirán que a quien se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis, que no se puede. Esto te hará fuerte, yo he vivido momentos peores que éste, pero al final de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías, que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida, es que te va a parecer demasiado corta.
Estás aquí para ser feliz.”
5-Valoració Personal:
Des de la primera vegada que vaig veure aquest anunci per televisió em va emocionar de tal manera que els pels se’m van posar de punta. La meva opinió i crec que molta gent pot opinar el mateix és el millor anunci que han posat mai per la televisió. Reflecteix molts sentiments, sensacions, felicitat, i a la vegada tristesa, és un conjunt d’emocions que mereix molt la pena poder haver-lo analitzat El moment del retrobament entre l’avi i el nen és molt emotiu i sorprenent ja que és com que t’ajuda a veure la vida diferent i aprofitar-la al màxim perquè la vida és molt curta i em de poder gaudir d’ella.
Aquesta història és l’últim anunci de la coca cola necessitem que ens expliquin histories, per sentir-nos les nostres pròpies per a connectar amb qui han fet possible l’arribada a la vida, els adults que són els que ens aconsellen el millor de la seva pròpia experiència, els seus relats, o en temps de crisis tan necessaris.
Aquesta és la història un retrobament real sobre la felicitat en temps de crisis, que ens planteja la següent pregunta: Què li diries a algú que vingui al món en un moment com aquest? La resposta ens la dona un ancià, Josep Mascaró de 102 anys, que li explica la història essencial a un bebé que acaba d’arribar al món i que té per nom Aitana Aquest ancià de 102 anys viatja des de Mallorca a Madrid només per explicar-li el temps en els que vivim i que sàpiga la veritat.
Un minut i 30 segons que brillen per si sols, la ternura, del començament i del final de la vida Els sentiments i la mirada d’aquest pobre home cap la mirada d’aquest petit acabat de néixer que ens ajuda a reflexionar i a sentir que la vida mereix la pena viure-la.
Un anunci que ens fa donar compte que la vida són dos dies i hem de saber-la aprofitar al màxim i que en aquests temps en els que vivim hem d’oblidar els mals moments i quedar-nos amb els bons, ja que cada moment es una experiència nova. Tots aquest moments són “felicitats” que s’han de lluitar i poder aconseguir tots els nostres somnis. Només hem se ser nosaltres mateixos, somriure, com mai oblidar-te de tots els moments dolents que t'han passat al dia dia i gaudir de la vida i aprofitar cada segon com si fos l’últim.
2 Anàlisis dels aspectes formals:
Aquest anunci està gravat en diferents zones, es a dir a Madrid que es on neix la nena anomenada Aitana, en el qual la mare està anant corrents cap a l’hospital, i després Mallorca que es on viu l’home de 102 anys Josep Mascaró, en aquest moment podem analitzar el carrer on viu aquest home, la carretera que va cap l’aeroport, i el mateix aeroport on l’avi agafa l’avió. També és pot veure el moment en el que l’avi esta en el avió viatjant cap a Madrid.
la música es alegre però molt sentimental, i els sons pujen i vaixan en els oments claus de l’anunci que són els que més importància donen a l’anunci.
3- Anàlisis dels personatges i models que ens transmeten:
Els principals protagonistes d’aquest anunci, són l’home de 102 anys anomenat Josep Mascaró i la nena acabada de néixer Aitana, que reflexa el retrobament amb el home més vell i el bebe més jove.
4- Anàlisis del discurs verbal:
“Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años.
Soy un suertudo. Suerte por haber nacido, como tú, por poder abrazar a mi mujer, por haber conocido a mis amigos, por haberme despedido de ellos, por seguir aquí.
Te preguntarás cuál es la razón de venir a conocerte hoy, es que muchos te dirán que a quien se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis, que no se puede. Esto te hará fuerte, yo he vivido momentos peores que éste, pero al final de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías, que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida, es que te va a parecer demasiado corta.
Estás aquí para ser feliz.”
5-Valoració Personal:
Des de la primera vegada que vaig veure aquest anunci per televisió em va emocionar de tal manera que els pels se’m van posar de punta. La meva opinió i crec que molta gent pot opinar el mateix és el millor anunci que han posat mai per la televisió. Reflecteix molts sentiments, sensacions, felicitat, i a la vegada tristesa, és un conjunt d’emocions que mereix molt la pena poder haver-lo analitzat El moment del retrobament entre l’avi i el nen és molt emotiu i sorprenent ja que és com que t’ajuda a veure la vida diferent i aprofitar-la al màxim perquè la vida és molt curta i em de poder gaudir d’ella.
Etiquetes de comentaris:
gestió de la comunicació i tic
divendres, 6 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
