dijous, 10 de desembre del 2009

ESCOLA PIA DE MOIÀ:

Moià és una vila i municipi oficialment adscrit a la comarca del Bages, i és el cap de la comarca natural del Moianès. L'any 1983 tenia un cens de 3.140 habitants. El 31 de desembre de 2008 ja arriba a 5.711
És la població més important de l'altiplà del Moianès, el qual configura una comarca natural integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), al Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina)

Be doncs com he esmentat anteriorment Moià és un vila (un Poblet petit de classe mitjana amb un 6.000 habitants avui en dia.

L’escola que vaig anar a veure va ser l’escola Pia, un centre concertat i religiós situat en el mateix poble.
Les instal.lacions del centre eren molt més grans per la quantitat d’alumnes que estan escolaritzats.
Les instal·lacions eran bastant grans, les aules també eren bastant grans, i tenien 2 patis, un per els nens més grans, i l’altre per els més petits.

El centre estava dividit en 2 edificis:

El Primer edifici→ en el que està situat la llar d’infants 1r cicle d’Educació Infantil
(de 0 a 3 anys) i també l’educació infantil (parvulari 2n cicle d’ Educació Infantil
(de 3 a 6 anys)

En el Segon edifici→ en el que està situat l'educació primària.
En aquest centre només fan fins a sisè de primària
Durant la ruta a l’escola la directora del centre ens va ensenyar l’hort que tenien els avis de l’escola. Aquests avis alguns eren avis dels mateixos alumnes de centre, i a l’hora del pati els nens feien cua per poder anar a plantar hortalisses. Un cop haver donat els fruits, la cuinera del centre les feia servir per cuinar.

METODOLOGIA:

Una de les coses que em va sorprendre més del centre vas ser la metodologia que utilitzava l’escola, sobretot en l’assignatura de les matemàtiques.
Primerament els alumnes es dividien en grups de 4 o 5 persones. La mestre els explicava el temari que farien durant aquella setmana, i els alumnes s’havien d’espavilar ells sols.
Primerament la mestre deixava els fulls d’activitats dins d’uns calaixos, i els alumnes havien d’anar fent les activitats. Només preguntaven al professor si tenien algun dubte.
En cada grup hi havia un lider, quan algun membre del grup no entenia alguna activitat, algun altre membre del grup li explicava de forma que ell ho ho pogués entendre.

Cada cop que els alumnes anaven acabant les fitxes d’activitats, anaven a posar una creu per tal de que sapiguessin que aquelles activitats ja les tenien fetes, llavors agafaven unes altres.
El que més em va sorprendre va ser quan la mestre ens va dir que ella no donava les dates dels exàmens, es a dir els alumnes un cop tenien assimilats els coneixements, ells eren els encarregats de dir-li al mestre el dia que es volien examinar. La mestre ens va dir que d’aquesta forma els alumnes estaven més motivats, i aprenien més ràpidament els continguts.

També vam estar veient els projectes de treball que estaven fent, i les activitats que duien a terme.
Una altre cosa que ens va sorprendre molt, és L’escola llegeix. Els alumnes de tot el centre, des de infantil, fins a primària dedicàvem un quart d’ora a la lectura cada dia, durant aquests 15 minuts es podia observar tot el centre que estava en silenci. Cada alumne podia escollir el llibre de lectura que més li agradés.
Un cop finalitzat aquest temps, 2 alumnes de sisè de primària anava per tota l’escola amb un xiulet, per tal de dir que el temps de “l’escola llegeix” s’havia acabat, i que era l’hora de recollir la lectura.
Per finalitzar la directora ens va posar un pawer point amb totes les activitats que feien a l'escola i totes les festes que el centre celebrava.

SESSIÓ 10

1- L A METÀFORA TUTORIAL: L’ORDINADOR COM A TUTOR

Aquest metàfora fa referència a un programa realitzat com un mètode d’ensenyament- aprenentatge. L’ordinador marca , controla i tutoritza el procés en el que el nen està fent el seu procés d’aprenentatge.
En els anys 50 les anomenaven “les màquines d’ensenyar” aquestes ajudaven i controlaven correctament l’activitat que l’alumne estava fent en aquell moment. Aquells anys apareixien com un mètode de psicologia: el conductisme a través de l’estímul – resposta.
En aquella època no van tindre gaire èxit i es llavors quan apareixen els microordinadors i es van plantejar fer-los amb la idea de progressar i avançar programes en els que l’ordinador funcionés com a professor.
L’interès d’aquestes màquines posa en manifest fomentar les potencialitats dels alumnes a través de la informàtica i d’aquesta manera reproduir alguns aspectes de la relació entre docent i alumne.
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En aquest mètode d’aprenentatge a través dels programes també es té present un aspecte individualitzat perquè l’alumne pugui resoldre els seus dubtes i/o coneixements de manera individual i d’aquesta manera l’alumne pugui avançar en els seus processos. De fet a l’escola els programes tutorial són els que menys es fan servir a l’escola perquè no deixen que l’alumne aprenguin a resoldre els seus dubtes per si sols, i d’aquesta manera fomentar les seves potencialitats.
No obstant els programes que més es fan servir l’escola són als anomenats programes d’exercici de pràctiques

http://clic.xtec.cat/

2- LA METÀFORA COM A CONSTRUCCIÓ: L’ORDINADOR COM ALUMNE


Papert va ser un del principals teòrica que va fomentar aquesta visió d’aprenentatge en els anys 60. Va crear un concepte anomenat mircromon on l’alumne es basa a partir de construir una sèrie d’idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient en que l’aprenentatge de l’alumne és necessariament actiu i passiu. Es ell qui ensenya. Es a dir és l’alumne que dóna les pautes construeix les seves pròpies idees a partir de la seva activitat en un ambient d’aprenentatge, on l’alumne és necessariament actiu i reflexiu.

Papert com Piaget , va ressaltar la importància d’aquests processos anomenats de descoberta. I parteix de la base en que ensenyar a un alumne de manera prematura impedeix de que el nen tingui l’oportunitat d’aprendre de forma autònoma, es a dir per si sol, i impedeix que pugui descobrir, i inventar, i construir.
No obstant hi ha altres possibilitats, hi ha qüestionat alguns aspectes de les idees propugnades per Papert. I han pogut concloure que la millor manera en l’aprenentatge d’un nen és que aprengui per si mateixa.
Entre dos extrems: el mètode més tradicional és que el mestre ensenyi al nen tots els coneixements que ha d’aprendre, o l’extrem oposat, es que el nen explori i aprengui tots els coneixements necessaris de forma individual.
No obstant hi ha un altre paper, que es del mestre recolzat en l’aprenentatge, i aquest és anomenat una descoberta guiada.
El paper del mestre seria doncs ensenyar tots els coneixements al nen, per poder aprendre de forma correcte, i quan el mestre ho cregui oportú formular-li preguntes per tal de que el nen pugui exposar tots els coneixements apressos, de forma reflexiva

http://www.xtec.es/~smargeli/mates/logo/manual1.htm


3- METAFORA DEL LABORATORI.


Són semblants als sistemes tutorials. Permet un mètode d’aprenentatge similar al que produeix els micromons. Però una de les diferències és que l’usuari pot manipular-los però no en pot afegir de nous. El grau de llibertat que el del logo és més limitat.
L’usuari pot anar dibuixant objectes que segueixen un moviment natural seguint la llei de la gravetat. Aquest programa es pot descarregar mitjantsant la web.
http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm



4- LA METÀFORA DE CAIXA D’EINES: L’ORDINADOR COM A EINA.


Avui en dia, en la nostre societat l’ordinador apart d’altres tecnologies s’han convertit en una eina diària de treball, en la nostra vida quotidiana. Les escoles és on més s’hauria de fomentar més aquesta eina de treball, ja que als alumnes poden aprendre molt, en diverses activitats informàtiques. Els nen des de ben petits ja haurien de manegar aquesta eina de treball com un aspecte necessari per a la vida de cara al seu futur.
NOVES POSSIBILITATS EXPRESSIVES:
L’ordinador a hores d’ara en la nostra societat ens pot facilitar qualsevol aspectes que ens puguin fer falta. Aquests ens dona una visió indirecta del que passa però a l’hora ens proporciona eines molt potents.
Un exemple a posar, és que a l’ora d’escriure, podem esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet la realització d’aquestes tasques però de forma estimulant i eficaç.
L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3s69DBMGA-4CkRg0JxpmY2-h5laYbDZk98PFm9r_E69p6difbjxVFo3g4hAE0jOFOtcDGIamqBMKAjX4hdBfnhIfwdUCGXhAI_wMcCiqUTKwfRNThj149gOXRn2GhhUoYFFd_iMQJz_Y/s1600-h/AR-002.jpg

diumenge, 6 de desembre del 2009

comunicació oral escrita i digital 27/11/09

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL:

Primerament a la sessió de comunicació oral escrita i digital hem començat amb els exercicis de recitació, aquesta és la tercera setmana consecutiva que estem fent aquestes activitats.

A continuació aquestes són les 15 persones que han fet aquesta activitat, i el que van recitar:
Clara→ poema Esteve:→ conte Helena→llegenda
Carles→ poema Anna→ poema Alba→ conte
Linda→ conte Natàlia→poema Laura→ poema
Cristian→ poema Judit→ poema
Àngel→ rondalla Mònica→poema

Seguidament després d’haver acabat les recitacions hem començat amb dos grups més que exposaven els seus debat. El primer grup debaten sobre l’educació tradicional, i l’educació actual.
Aquest primer grup estava format per:

EDUCACIÓ TRADICIONAL EDUCACIÓ ACTUAL
Blanca Vivet Helena Sant jose
Mireia tono Joana freixenet
Anna illa Cristina sant salvador
Sònia Pérez Carlota Muntaner

En primer lloc la Sònia que és la capitana, i que pertany al grup que defensa l’educació tradicional ha fet una breu introducció sobre el perquè volen defensar aquest tema de l’escola tradicional.
En segon lloc ha estat l’Anna qui ha defensat la metodologia d’aquesta escola tradicional. Després ha estat la Helena De l’equip contrari que defensa la metodologia, i que és centren en l’aprenentatge a través de l’experimentació.
Seguidament l’Anna Illa ens fa un argument sobre el perquè esta en contra de l’educació actual. El professor quan entra a classe els alumnes prenen apunts, i només memoritzen aquests continguts per aprovar i no per aprendre, abans la metodologia era diferent, i els alumnes no només es conformaven amb l’aprovat, sinó que volien aprendre i saber el màxim de coneixements possibles.
La Cristina que defensa l’actualitat actual argumenta que avui en dia en les classes els alumnes mostren més participació cosa que en l’educació tradicional el professor era qui explicava i els alumnes escoltaven. També defensa que els alumnes han de tenir més llibertat d’expressió i han de ser lliure per poder dir el que pensen.
A continuació la Blanca esposa els punts a favor de l’educació tradicional ( esposa que avui en dia els alumnes són que no tenen cap mena de respecte als professors, que els mestres tenen molt pocs recursos , i que s’ha perdut l’autoritat del mestre.
Per ultim ha estat la Carlota que ens mostra diferents articles que ens fan entendre millor aquest debat.
Per últim la Sònia ha fet una conclusió sobre el tema el qual han debatut.
Seguidament el darrer grup que ha exposat ha estat el que es format per:

A favor: En contra:
Sara Garcia Sara Olmo
Paula Antonell Albert guix
Aylen marino Mònica
Laura millan Cristian
Maria Pérez Mònica
Aquest grup ha exposat un debat sobre l’autoritat del professor, cada membre del grup defensava el seu punt de vista.

Reflexió: La sessió ha estat molt interessant ja que d’aquesta manera observem i practiquem de cara el futur com expressar-nos davant del públic. Tot guanyant seguretat i confiança en nosaltres mateixos. No obstant el meu grup hem tingut dificultats a l’hora de controlar el temps.

Aprofundiment: Personalment crec que tots els grups hauríem de tenir més en compte a l’hora de controlar el temps de duració de les nostres exposicions.

comunicació oral escrita i digital 6/12/09

COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA I DIGITAL:

Primerament a la sessió de comunicación oral escrita i digital hem començat amb els exercicis de recitació, aquesta és la tercera setmana consecutiva que estem fent aquestes activitats.

A continuació aquestes són les 15 persones que han fet aquesta activitat, i el que van recitar:
Clara→ poema Esteve:→ conte Helena→llegenda
Carles→ poema Anna→ poema Alba→ conte
Linda→ conte Natalia→poema Laura→ poema
Cristian→ poema Judit→ poema
Àngel→ rondalla Mònica→poema
Seguidament després d’haber acabat les recitacións hem començat amb dos grups més que exposaven els seus debat. El primer grup debaten sobre l’educació tradicional, i l’educació actual.

Aquest primer grup estava format per:
EDUCACIÓ TRADICIONAL EDUCACIÓ ACTUAL
Blanca VIvet Helena Sant jose
Mireia tono Joana freixenet
Anna illa Cristina santsalvador
Sonia perez Carlota Muntaner
En primer lloc la Sonia que és la capitana, i que pertany al grup que defensa l’educació tradicional ha fet una breu introdució sobre el perquè volen defensar aquest tema de l’escola tradicional.
En segon lloc ha estat l’Anna qui ha defensat la metodología d’aquesta escola tradicional. Després ha estat la Helena De l’èquip contrari que defensa la metodología, i que és centren en l’aprenentatge a través de l’experimentació.
Seguidament l’Anna Illa ens fa un argument sobre el perquè esta en contra de l’educació actual. El professor quan entra a classe els alumnes prenen apunts, i només memoritzen aquests continguts per aprovar i no per aprendre, abans la metodología era diferent, i els alumnes no només es conformàven amb l’aprovat, sinó que volíen aprendre i saber el màxim de coneixements possibles.
La Cristina que defensa l’actualitat actual argumenta que avui en dia en les classes els alumnes mostren més participació cosa que en l’educació tradicional el professor era qui explicava i els alumnes escoltàven. També defensa que els alumnes han de tenir més llibertat d’exprssió i han de ser lliure per poder dir el que pensen.
A continuació la Blanca esposa els punts a favor de l’educació tradicional ( esposa que avui en dia els alumnes són que no tenen cap mena de respecte als professors, que els mestres tenen molt pocs recursos , i que s’ha perdut l’autoritat del mestre.
Per ultim ha estat la Carlota que ens mostra diferents articles que ens fan entendre millor aquest debat.
Per últim la sonia ha fet una conclusió sobre el tema el qual han debatit.
Seguidament el darrer grup que ha expossat ha estat el que es format per:
A favor: En contra:
Sara Garcia Sara olmo
Paula Antonell Albert guix
Aylen marino Monica
Laura millan Cristian
Maria perez Monica
Aquest grup ha expossat un debat sobre l’autoritat del professor, cada membre del grup defensava el seu punt de vista.

Reflexió: La sessió ha estat molt interessant ja que d’aquesta manera observem i practiquem de cara el futur com expressar-nos devant del públic. Tot guanyant seguretat i confiança en noaltres mateixos. No obstant el meu grup hem tingut dificultats a l’hora de controlar el temps.

Aprofundiment:
Personalment crec que tots els grups hauríem de tenir més en compte a l’hora de controlar el temps de duración de les nostres exposicions.